A prop de la festa de Sant Josep, celebrem la Diada del Seminari, jornada de pregària per les vocacions sacerdotals i per aquells que en els Seminaris d’arreu del món s’estan preparant per rebre l’ordenació sacerdotal que els farà “pastors missioners” del Crist. No pot ser només la intenció d’una jornada, però així focalitzem i aprofundim en el valor de la pregària per les vocacions mantinguda, perseverant, i en l’estima que sempre hem de tenir pels sacerdots i pels qui es preparen a ser pastors del Poble de Déu, segons el cor de Déu i el voler i les necessitats de l’Església, pastors evangelitzadors ben preparats per als temps actuals de missió i que la humanitat tant necessita.
El lema d’enguany ens parla que l’estima i cooperació pel Seminari “és missió de tots”. I qui diu el Seminari, diu també els sacerdots. Déu ens ha fet el gran do dels sacerdots, els amics de Jesús, que ens el fan present. I el camí sacerdotal té un primer tram inicial, el Seminari, i un segon llarg tram, que dura tota la vida. A cada etapa els seminaristes i els sacerdots han d’anar responent al do de la gràcia que han rebut, i han de renovar la vocació que Déu els ha regalat. Per això els hem de tenir ben presents en les nostres oracions. Quan tantes sospites recauen actualment sobre els sacerdots i la seva fidelitat, i molts estan denigrant la vocació sacerdotal i el celibat dels ministres consagrats, convé que reafirmem la nostra estima per aquells que fa pocs o fa més anys, li van dir a Déu que sí, com la Verge Maria, i li van entregar tota la seva vida per imitar el Crist, servir l’Evangeli, donar-se als pobres i necessitats, celebrar els sagraments de salvació i construir com a pastors, comunitats cristianes vives i missioneres, on es visqui l’amor autèntic i on brilli la comunió amb el bisbe, successor dels apòstols, i amb els germans de tot el Poble de Déu, consagrats i laics. Quant que ens han ajudat i ens ajuden els nostres sacerdots, i quanta dedicació plena d’amor ens han donat! No podem deixar-nos prendre el do de la confiança en els sacerdots i els seminaristes que es preparen; al contrari, estar-los a prop, confiar-hi, ajudar-nos mútuament, i pregar intensament per la seva santificació i per la seva fidelitat. Ells ens ajuden a reconèixer la joia que s’amaga rere la gran vocació a servir Jesucrist i els germans. Els capellans són germans febles i fràgils, com tots, que estan donant la vida per l’Església i pels homes. Ells ens mostren que hi ha una felicitat amagada, serena, profunda i joiosa en aquesta donació; i ens animen a tots nosaltres a seguir pel camí de la fe. Seguir el Crist del tot i per sempre, fa molt feliç i omple la vida de sentit i d’amor. Convé que molts joves ho coneguin i s’animin a experimentar aquesta benaurança, fent-se seguidors radicals de Crist i de l’Evangeli. Explicar, testimoniar i confiar és missió de tots!
Com a compromís de la diada del Seminari en la festa de Sant Josep, estimem i ajudem el Seminari de la Diòcesi i el Seminari Interdiocesà de Barcelona –sentint-los com a cosa pròpia- i encomanem els seminaristes i formadors que hi conviuen, valorant l’esforç de les Facultats de Filosofia i de Teologia en ordre a la seva formació, l’ajut de les parròquies i dels sacerdots que acompanyen el seu creixement pastoral, i sobretot fem que es propagui en les comunitats eclesials un gran moviment de pregària perquè el Pare ens enviï més segadors al servei del Regne de Déu.
