L’Arquebisbe presenta a La Seu “Gaudete et Exsultate” del Papa Francesc

El dia 13 de novembre al Casal Parroquial de St. Ot de La Seu d’Urgell, l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives va dictar una conferència sobre l’Exhortació Apostòlica del Papa Francesc “Alegreu-vos-en i celebreu-ho”.

A l’inici de l’acte, tant Mn. Ignasi Navarri el Rector, com Mariví Castaño del Consell Pastoral Parroquial van voler felicitar l’Arquebisbe amb motiu dels seus 25 anys de bisbe, amb unes paraules molt emotives.

L’Arquebisbe va posar en relleu l’estructura del document sobre la santedat dels fidels cristians en la vida ordinària, i glossà la carta als Efesis cap. 1, i la Constitució dogmàtica sobre l’Església, Lumen Gentium, del Concili Vaticà II en el seu capítol Vè. sobre la crida universal a la santedat. Anà repassant els diversos capítols i comentà el gran protocol que proposa el Papa, que és l’amor, segons el descriuen les Benaurances i el capítol 25 de l’Evangeli de Mateu.

“Gaudete et Exsultate” és el cinquè gran document d’aquest pontificat, després de les dues encícliques Lumen fidei (co-escrita amb Benet XVI) de juny de 2013, i Laudato si’ sobre la cura de la creació publicada el maig de 2015, i les dues Exhortacions apostòliques Evangelii Gaudium (novembre de 2013) i Amoris Laetitia (març de 2016).

El Sant Pare vol renovar la crida universal a assolir la santedat en la vida quotidiana, vivint amb amor i oferint el propi testimoni en les ocupacions de cada dia, allà on cada un es troba, i sense necessitat de gestos heroics extraordinaris, reconeixent les imperfeccions i limitacions de l’ésser humà, presents també, ens ho recorda, en els sants i santes reconeguts oficialment per l’Església.

Assenyala 2 perills al cap. II: caure en el gnosticime (que creu saber explicar-ho tot per la raó) o el pelagianisme (fer-s’ho tot un mateix i esdevenir rígid amb el proïsme). Al cap. III.- Proposa la caritat com a centre (l’amor el gran protocol, Mt 25 i les Benaurances com l’ADN del cristià), amb les actituds vitals que poden contribuir a recórrer aquest camí de santedat. Acaba proposant una metodologia que resumeix amb el lema de “combat, vigilància (desperts i confiats) i discerniment (títol del 5è. cap. final)”. I al cap. IV proposa: 1. Aguant, paciència i mansuetud / 2. Alegria i sentit de l’humor/ 3. Audàcia i fervor / 4. Viure-ho en comunitat / 5. I en pregària constant.

L’Arquebisbe animà a reflexionar sobre aquest document que és ben emblemàtic del pontificat del Papa Francesc que vol que creixem en santedat. “Fent i vivint de forma extraordinària el que és ordinari”, parafrasejant Sant Joan Mª Vianney, el sant Rector d’Ars.

Compartir
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Visitem els padrins per trobar Jesús
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En aquest diumenge celebrem la V Jornada Mundial dels Avis i dels Ancians amb el lema Feliç aquell que no ha perdut l’esperança! (cf. Sir 14, 2).

És cert que cada comunitat parroquial, cada associació,
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Coneguem l’església d’Urgell
Estimats diocesans,

estimada església d’Urgell,

Voldria compartir amb vosaltres l’experiència de conèixer la nostra terra, les nostres poblacions i la nostra gent, que -ja des de segles- som hereus de l’antic comtat d’Urgell i aquest, a la vegada, fruit
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Lectura creativa
Estimats diocesans, estimada església d’Urgell,

Al bell mig de l’estiu, enmig de la calor i de dies de família i de convivència amical, us convido a redescobrir la lectura en família com una eina vertebradora de comunió i de creixement espiritual.

El
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
La communio en l’església d’Urgell
Estimats diocesans, estimada església d’Urgell,

Al començament de l’estiu, us convido a traslladar-nos a finals del primer mil·lenni per conèixer la nostra historia. Com bé sabeu, eren temps difícils per la nostra església diocesana: disputes teològiques,
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Missioners i apòstols
Estimats diocesans, estimada església d’Urgell,

Els apòstols Pere i Pau ens conviden a contemplar l’església de les primeres comunitats cristianes, concretament l’església de Roma. Una comunitat cristiana perseguida que vivia a l’ombra de l’Imperi i que
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda