25è aniv. de l’ordenació episcopal de l’Arquebisbe a la Llar St. Josep

El dia 5 de setembre, 25è aniversari de l’ordenació episcopal de Mons. Joan-Enric Vives, l’Arquebisbe d’Urgell va voler celebrar significativament l’Eucaristia a la Llar de St. Josep de La Seu d’Urgell, acompanyat pels 4 preveres del seu Consell episcopal, Mn. JM. Mauri, Mn. I. Navarri, Mn. A. Elvira i Mn. D. Codina, i per Mn. Lluís Rourera, sacerdot resident a la Llar, per la Comunitat de Religioses de les Germanetes dels Ancians Desemparats que regeixen la Llar i per tots els residents ancians, treballadors i amics d’aquella institució.

Fou una celebració senzilla però emotiva que s’inicià amb unes paraules de felicitació de les Germanetes dels Ancians Desemparats felicitant Mons. Vives i encomanant el seu ministeri apostòlic a Sta. Teresa de Calcuta, festa litúrgica d’aquell dia 5 de setembre. L’Arquebisbe respongué a la felicitació de les Germanetes agraint les pregàries i les felicitacions i recordant que, ja quan va iniciar el seu ministeri com a Bisbe d’Urgell, fa disset anys, el primer lloc que volgué visitar fou precisament la Llar de St. Josep de la ciutat de La Seu d’Urgell; i com ara, en aquest 5 de setembre, ho havia volgut celebrar amb senzillesa, precisament amb els ancians, malalts i residents a La Llar. Mons. Vives volgué tenir un record fet pregària en iniciar la celebració eucarística pel Cardenal Ricard Maria Carles (a.c.s) que fou el consagrant principal així com pels Cardenals Jubany i Javierre, i els altres Bisbes presents, que el van ordenar de Bisbe a la Catedral de Barcelona, així com pels altres dos Bisbes que foren ordenats juntament amb ell, Mons. Pere Tena, també traspassat. i Mons. Jaume Traserra bisbe emèrit de Solsona. També recordà els seus pares i familiars difunts i els amics i benefactors.

A la seva homilia glossà les lectures proclamades en aquell dia (1Co 3,1-9 i Lc 4,38-44) que reflectien com Jesús pregava llargament al matí i com els malats anaven a buscar Jesús perquè els imposés les mans i els guarís. Sempre hem de cuidar la nostra unió amb Déu, i també sempre d’anar a buscar Jesús en la nostra vida perquè ens curi de les nostres malalties i pecats. També recordà que l’important és Jesucrist i que no hi ha d’haver desunió entre els cristians  (La lectura deia: “Uns diuen: Jo sóc de Pau, i d’altres: Jo sóc d’Apol·ló. Què vol dir això, sinó que encara sou purament humans?”). Tots som “simples servidors de Déu, que ens ha encaminat a creure, cadascú segons el do que li ha fet el Senyor”. També Mons. Vives insistí a voler seguir aquest esperit que St. Pau ens ensenya i va voler manifestar que ell era un simple servidor de Déu, servent inútil, que gràcies al ministeri apostòlic havia pogut ordenar nous sacerdots; unir parelles en el sagrament del matrimoni; perdonar els pecats; batejar i administrar el sagrament de la confirmació, plenitud de l’Esperit Sant, i sobretot celebrar l’Eucaristia i acompanyar pastoralment el Poble de Déu a ell confiat. En tot “preparar els camins del Senyor”, com diu el seu lema episcopal, i estendre la gràcia de Déu a tot arreu.

Al final de la Missa un resident, en nom de tota la comunitat, agraí el ministeri apostòlic de Mons. Joan-Enric i després tots van voler saludar l’Arquebisbe i felicitar-lo personalment.

Compartir