A la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell la celebració de la Passió del Senyor va ser presidida per l’Arquebisbe d’Urgell, acompanyat del Vicari General i Rector de la Parròquia, els Canonges, i els sacerdots de la ciutat, els seminaristes, i molts fidels que omplien la Catedral.
A la seva breu homilia, Mons. Vives va exhortar a la contemplació i a l’agraïment davant la Creu de Jesús. Animà els fidels a viure el sentit de la mort del Senyor, tal com Ell la va transformar, expressió del seu amor total i incondicional, i la seva redempció de la humanitat perduda en el pecat i la mort. Demanà concretar el pecat que esclafà el Fill de Déu com un anyell mansoi: la guerra, el maltractament de la dona, la corrupció, l’abús dels infants… i animà a tenir present en la pregària els qui particularment s’uneixen a la Creu del Senyor: els malalts, els presos, els marginats, els ancians que viuen en la solitud…
El text de la Passió segons Sant Joan fou un moment particularment important i central de la celebració litúrgica a la Catedral, que l’Arquebisbe remarcà en la seva exhortació, recordant com n’era d’impressionant aquesta lectura a l’Església Mare de Jerusalem. També es va tenir un record pels cristians perseguits, i pels Sants Llocs de Terra Santa, pels quals es fa la col·lecta en aquest dia.
Després, en caure el vespre, Mons. Vives va participar a la processó pels carrers de La Seu darrere el pas principal del Crist de la Sang.
La processó de La Seu d’Urgell ha viscut enguany una obertura major als veïns de la ciutat, i hi han participat més persones en els passos i en l’organització. 10 passos conformen la processó, que és una de les més antigues i rellevants de Catalunya i la més important del Pirineu. Té els seus orígens en el 1603 d’on és el pas principal del Crist de la Sang. Dels 10 passos, n’hi ha alguns de molt llarga tradició i d’altres incorporats més recentment, a finals del segle XIX.
A d’altres indrets de la diòcesi, com a Bossost:
A Ponts:
