En tot moment hem de pregar però durant la Quaresma hauríem de fer un esforç per destinar-hi temps i interès. No només resar oracions, sinó trobar estones per “parlar amb Déu, estimant-lo”, com Moisès hi parlava, “cara a cara, com un amic parla amb el seu amic” (Ex 33,11). I, què és pregar? “És un intercanvi d’amor”, deia el teòleg Romano Guardini; és “pensar en Jesús, estimant-lo”, s’explicava el beat Carles de Foucauld. “És tractar d’amistat, estant moltes vegades tractant a soles amb qui sabem que ens estima”, escrivia Sta. Teresa de Jesús. I la definició tan bella de Sta. Teresina de l’Infant Jesús, que recull el Catecisme (CEC 2.558): “La pregària és un impuls del cor, és una simple mirada dirigida al cel, és un crit de reconeixement i d’amor tant en la prova com en l’alegria”. Podem dir que és la respiració de la fe i del compromís; la relació personal amb Déu des del seguiment de Crist.
Aquí teniu algunes formes senzilles de pregar per ser perseverants:
1. L’Eucaristia.- Visquem l’Eucaristia com a gran pregària de Jesús al Pare, per obra de l’Esperit Sant, i de l’Església al Pare. I adorem l’Eucaristia, visitem el Santíssim “reservat” en el sagrari de les nostres esglésies, on ens espera perquè li preguem, adorant-lo, escoltant-lo amb fervor.
2. La Litúrgia de les Hores que és la pregària pública i oficial de l’Església. En cada membre prega tot el Cos, per a bé de tots i del món. Laudes i Vespres sobretot, que alternen salms, lectures, peticions i himnes.
3. La pregària vocal, amb formules ja redactades. La més important el Parenostre –que ens ve de Jesús-, i també l’Avemaria, el rosari, l’àngelus, el viacrucis, les jaculatòries. Tenen gran tradició en l’Església i han alimentat el poble cristià al llarg dels segles. En totes aquestes pregàries, cercar de tenir la intenció que ha d’acompanyar les paraules.
4. La lectura espiritual (o lectio divina), que prega rumiant el text de l’Escriptura, escoltant Déu en la seva Paraula. Llegir el text seguit, després per versets, meditar-lo i pensar el que em diu aquell text o paraula, rumiant-lo, traslladant el text cap a mi i jo cap al text. I pregar, elevant els afectes al Senyor, fent que ressoni la veu de l’Esperit. Acabar amb una petició.
5. Parlar amb Déu des de la vida. Ja que Déu està present a tot arreu i en tota situació, la vida és lloc de trobada. És l’oració de la persona activa, que durant un dia viu tantes coses que cal tenir temps de “reveure-les” i “contemplar-les”, units al Senyor.
· A la nit, pensar de què haig de donar gràcies avui, de què haig de demanar perdó, per qui haig d’intercedir…
· Amb simplicitat des del moment en què faig oració cap enrere, observar; veient-me en les situacions; mirant els altres, sense aprovar ni condemnar. Veient Déu present en aquesta vida concreta. Se’ns aniran imposant accions de gràcies, peticions, súpliques, i la conversió que Déu demana.
· El mateix, però fixant-me sols en les persones, en els rostres, veient en ells el rostre de Déu. Pensant en cada persona, en les seves necessitats, problemes… Adorant el Crist en cada persona que he tractat.
· Al matí amb l’agenda o el pla del dia al davant, oferint el que vindrà, pensar en les persones amb qui em trobaré, l’esperança que necessitaré… Després, en viure-ho, descobrirem que Déu se’ns fa més present.
Es tracta que no ens cansem de pregar i no caiguem en la rutina.