“Convido especialment els membres de l’Església a emprendre amb zel el camí de la Quaresma, sostinguts per l’almoina, el dejuni i la pregària. Si en molts cors a vegades fa la sensació que la caritat s’ha apagat, en el cor de Déu no s’apaga mai. Ell sempre ens dóna una nova oportunitat perquè puguem començar a estimar de nou.” Així ens convida a començar el camí quaresmal cap a la Pasqua el Sant Pare Francesc. I ens aporta un lema per a la Quaresma 2018: «El mal s’escamparà tant, que l’amor de molts es refredarà» (Mt 24,12). I ho explica: l’Evangeli de Mateu descriu la situació en què podria trobar-se la comunitat dels fidels, ja que davant dels esdeveniments dolorosos, alguns falsos profetes enganyaran molta gent fins a amenaçar amb apagar la caritat en els cors, que és el centre de tot l’Evangeli.”
Aquests diumenges que avui encetem i durant quaranta dies, tots els cristians som invitats a viure el temps de “tornar al Senyor” amb tot el cor i amb tota la vida. No fem cas dels falsos profetes que s’aprofiten de les emocions humanes per esclavitzar les persones. Seduccions i plaers momentanis que es confonen amb la felicitat, com poden ser els diners, l’orgull, la soledat… O remeis dels sofriments que tanmateix són completament inútils, com la droga, les relacions d’”usar i llençar”, guanys fàcils però deshonestos. O una vida completament virtual, que porta al sense sentit. El dimoni, que és «mentider i pare de la mentida» (Jn 8,44), -diu el Papa- presenta el mal com a bé i el que és fals com a veritable, per confondre el cor de l’home. Cadascú de nosaltres, per tant, està cridat a discernir i examinar en el seu cor si se sent amenaçat per les mentides d’aquests falsos profetes.
En aquesta Quaresma, el Papa ens demana que no es refredi el nostre amor. “Allò que apaga la caritat abans que res és l’avidesa pels diners, «arrel de tots els mals» (1Tm 6,10), a la qual li segueix el rebuig de Déu i, per tant, el no voler buscar consol en ell, preferint quedar-nos amb la nostra desolació abans que sentir-nos confortats per la seva Paraula i els seus Sagraments. Tot això es transforma en violència que es dirigeix contra aquells que considerem una amenaça per a les nostres «certeses»: el nen que ha de néixer, l’ancià malalt, l’hoste de pas, l’estranger, així com el proïsme que no correspon a les nostres expectatives.
Sentim la urgència d’estimar amb obres i de veritat. La Pasqua ha de ser una renovació total del nostre amor. Contemplant el Misteri pasqual de Jesucrist, la seva passió salvadora, la seva mort redemptora -que és abraçada amorosa i plena de misericòrdia per a tota la humanitat- i la seva admirable resurrecció, que ens obre a una vida nova, sentim la urgència de l’amor. Si Déu ens ha estimat bojament, fins a la Creu, com gosaríem negar-li res? Visquem aquesta Quaresma com un camí de fe i d’amor, cap a la configuració pasqual amb Jesús. Tinguem els mateixos sentiments seus, que “es féu obedient fins a la mort i una mort de creu” (Fil 2,8). I no deixem de recórrer al que ha ajudat tantes generacions de cristians abans que nosaltres: la meditació de la Paraula de Déu, la pregària amb el Via-crucis, la contemplació de la Creu del Senyor, la penitència i el dejuni que tempera els nostres vicis i el nostre egoisme, i sobretot practicar la caritat i l’almoina que ens obre al pròxim, a les seves necessitats i aporta realisme a la nostra conversió. Sobretot, com ens demana el Sant Pare Francesc, “que no se’ns refredi l’amor!”.