En finalitzar l’Any jubilar de la misericòrdia, el Papa Francesc disposà que, com a signe concret d’aquell Any Sant, se celebrés a tota l’Església, la Jornada mundial dels pobres, el diumenge anterior a la solemnitat de Crist Rei. I avui la celebrem per primera vegada. Ha de ser una Jornada que ajudi les comunitats cristianes i cada batejat a reflexionar sobre la pobresa que està al cor de l’Evangeli i sobre el fet que hem de posar els pobres en el centre del nostre interès. Pobres de tots els tipus de pobreses, perquè no és només la pobresa material la que fa malbé la persona humana, són també les carències d’amistat i d’amor, les manipulacions dels qui menys tenen, la seva utilització com a mercaderia. La pobresa “és fruit de la injustícia social, la misèria moral, la cobdícia d’uns pocs i la indiferència generalitzada”, diu el Sant Pare Francesc. Si traguéssim la pobresa de l’Evangeli, no es comprendria res del missatge de Jesús, perquè Ell s’ha identificat amb els petits i els pobres, i ens jutjarà a partir de les obres de misericòrdia (cf. Mt 25,31-46).
El fonament de la “teologia de la pobresa” és que Jesucrist que era ric, es féu pobre, i es va abaixar per nosaltres. La pobresa cristiana no és una ideologia. Jesús proclamà “Benaurats els pobres en l’esperit” (Mt 5,3) perquè comprenguéssim que hem de deixar-nos enriquir per la pobresa de Crist i no voler ser rics amb altres riqueses que no siguin les de Crist. Quan ajudem els pobres, convé que els ajudem del que és nostre i no del que és superflu, perquè reconeixem que els pobres ens enriqueixen, ja que Jesús ha dit que Ell mateix està en el pobre.
«Fills meus, no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat» (1Jo 3,18). Aquest és el lema que el Papa Francesc ens dóna per a aquesta Jornada mundial dels pobres d’enguany, que té com a objectiu, en primer lloc, estimular els creients perquè reaccionem davant la cultura del descartar i del malbaratament, fent nostra la cultura de l’encontre. Alhora, la invitació està dirigida a tots, independentment de la seva confessió religiosa, perquè ens disposem a compartir amb els pobres a través de qualsevol acció de solidaritat, com a signe concret de fraternitat. Déu va crear el cel i la terra per a tots; i no podem trair el do original destinat a la humanitat sense cap exclusió. Per als deixebles de Crist, la pobresa és sobretot vocació a seguir Jesús pobre, caminar rere d’Ell i amb Ell, pel camí que porta a la felicitat del Regne del cel.
El Document dels Bisbes de la CEE del 2015 “Església servidora dels pobres” acaba fent unes propostes esperançadores des de la fe: 1. Promoure una actitud de contínua renovació i conversió; 2. Conrear una sòlida espiritualitat que doni consistència al nostre compromís social; 3. Recolzar-se en la força transformadora de l’evangelització; 4. Aprofundir en la dimensió evangelitzadora de la caritat i de l’acció social; 5. Promoure el desenvolupament integral de la persona i afrontar les arrels de les pobreses; 6. Defensar la vida i la família com a béns socials fonamentals; 7. Afrontar el repte d’una economia inclusiva i de comunió; i 8. Enfortir l’animació comunitària. Són tot un programa per a donar consistència a l’amor i el servei dels pobres.
