Seguint la crida del Sant Pare Francesc a concretar els grans principis socials, perquè no siguin meres generalitats que no interpel·len ningú, l’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola acaba d’aprovar i fer pública la Instrucció Pastoral, “Església, servidora dels pobres” (abril 2015). En aquest document, els bisbes volem compartir, amb els fidels i amb els qui desitgin escoltar la nostra veu, la nostra preocupació davant el sofriment generat per la greu crisi econòmica, social i moral que afecta la societat espanyola i, alhora, compartir la nostra esperança pel testimoniatge de tants membres de l’Església que han ofert el millor de les seves vides per tal d’atendre els qui més patien les conseqüències de la crisi. A la conclusió de la Instrucció, els Bisbes demanem perdó, pels moments en què no hem sabut respondre amb promptitud els clams dels més febles i necessitats.
Estructurada en quatre parts, que aniré comentant en aquestes comunicacions, la Instrucció pastoral comença analitzant la situació social actual (1) i els factors que estan en el seu origen i ho expliquen (2). Seguidament s’enumeren els principis de la Doctrina social de l’Església que il·luminen la realitat (3) i s’ofereixen unes propostes des de la fe (4).
A la PRIMERA PART, dedicada a descriure la situació social, la Instrucció es fixa en els nous pobres i les noves pobreses, de manera especial la pobresa que pateixen en primer lloc, les famílies colpejades per la crisi, i concreta en els joves sense feina, la pobresa infantil, ancians oblidats o dones afectades per la penúria econòmica. Pobresa en el món rural i de la mar, i es posa especial èmfasi en la pobresa originada per l’emigració.
També s’assenyala la corrupció (cosa que ens interpel·la especialment a Urgell i Andorra), que defineix com un mal moral, l’origen del qual és la cobdícia financera i l’avarícia personal. Les situacions de corrupció provoquen alarma social, alteren el funcionament de l’economia, impedeixen la competència lleial i encareixen els serveis. La Instrucció denuncia que la corrupció és una greu ofensa a la nostra societat, és una conducta èticament reprovable i és un greu pecat. La necessària regeneració personal i social vindrà per una major estima del bé comú, que s’origina en les virtuts morals i socials, s’enforteix amb la fe i es fa visible en l’amor al proïsme. Hem de recordar el que el Papa Francesc anomena els 3 no: NO a la nova idolatria dels diners (Evangelii gaudium nn. 55-56), NO a un diner que governa enlloc de servir (EG nn. 57-58) i NO a la desigualtat que genera violència (EG nn. 59-60).
Tant les noves pobreses com la corrupció estan facilitades per l’empobriment espiritual, quan el comportament moral de les persones ve danyat per la indiferència religiosa, l’oblit de Déu o la despreocupació pel destí transcendent de l’ésser humà. Hem d’insistir que la crisi econòmica i financera sempre té un rerefons ètic i espiritual.