El dia 15 d’aquest mes, festa de Sta. Teresa de Jesús, ha començat l’any del Vè. Centenari del naixement de la gran santa contemplativa, que durarà fins octubre de 2015. La nostra Diòcesi l’ha iniciat en comunió amb la Diòcesi germana de Lleida i els Ordes Carmelitans masculins i femenins, peregrinant al Santuari de Sta. Teresa de l’Infant Jesús a Lleida. Durant aquest Any teresià, serà a la nostra Catedral on podrem gaudir del do de la indulgència.
Santa Teresa de Jesús, en el món Teresa de Cepeda i Ahumada, o simplement Teresa d’Àvila (Gotarrendura, Àvila, 28.III.1515 – Alba de Tormes, Salamanca, 4.X.1582), va ser una santa religiosa, doctora de l’Església, mística i gran escriptora en llengua castellana, que reformà l’Orde de N. Sra. del Mont Carmel fundant les Carmelites Descalces. Després de bastants anys de vida religiosa poc profunda, tingué una conversió i Déu la menà per camins de grandesa espiritual. Fundà a St. Josep d’Àvila un convent d’estricta observança de la Regla carmelitana, que comprenia pobresa i penitència, major fraternitat en la comunitat, i conservar la solitud i el silenci. I passà la vida fundant comunitats petites i fervoroses, exemples per a tothom i llars de vida evangèlica fundades en l’Amor de Déu. Va escriure moltes obres d’espiritualitat, cartes, poesies, tractats… En destaco només dues: “Llibre de la Vida” i “Camí de perfecció“. Tot en ella fou autenticitat, unió amb Déu, oració feta d’amistat amb Crist, amor a la persona real de Jesucrist, sentit d’obediència a l’Església amb llibertat, i reforma dels costums per fer front als temps durs que li tocà de viure. I ho va viure amb alegria i amistat, amb gràcia i sentit agut de com som les persones.
Durant aquest Vè. Centenari us proposo anar a l’essencial: la nostra renovació espiritual, seguint l’esperit i les petjades de Sta. Teresa. Per què no ens comprometem a trobar temps per a l’oració, per viure l’encontre joiós amb el Senyor en la nostra vida?. Ell no deixarà d’infondre’ns el seu Esperit, i ens disposarà per a viure amb la mateixa intensitat i entusiasme de Teresa.
Vivim uns “temps durs”, semblants a aquells anys de reforma protestant (s. XVI), que sembrava el desconcert i la pèrdua de la fe en moltes persones. Per això, seguint Sta. Teresa, davant la secularització ambiental i la pèrdua del sentit de Déu en la vida de molta gent, us proposo que us fixeu en Crist com a centre de la vostra vida, amb qui ens comuniquem fonamentalment per mitjà de l’oració, que “és tractar d’amistat, estant moltes vegades tractant a soles amb qui sabem que ens estima“. Així mateix, davant l’egoisme que avui impera en la societat i que ha provocat tantes crisis, i davant la soledat de moltes persones, Teresa ens proposa i ofereix una vida fraterna i contemplativa. Davant el malbaratament insolidari, ens convida a viure l’austeritat, la pobresa i la senzillesa de vida. Davant l’individualisme i la falsa llibertat que oblida la voluntat de Déu i el seu amor, us proposo la confiança en Déu. Com ella deia: Senyor, “Vostra sóc, per a Vós vaig néixer, què maneu que faci jo?“. Que la celebració del Vè. Centenari de Sta. Teresa ens faci més Església en sortida, en camí constant cap als homes i els pobres, fonamentada en la voluntat de Déu!