Continuem amb la coneixença dels cristians presents a l’Orient Mitjà i que actualment viuen la barbàrie de la cruel persecució a mans dels gihadistes musulmans. I coneixent-los millor, estimem-los, preguem per ells i ajudem-los!
A l’Orient mitjà hi ha la presència dels Caldeus, l’Església de l’antiga Assíria en comunió amb Roma des de 1553. Són uns 400.000 a l’Irak, sobretot al Kurdistan, i sofreixen molta persecució. Viuen un èxode terrible perquè s’han trobat que a Síria ara també són perseguits.
També hi ha els Armenis, una antiga Església oriental que no es va adherir a Calcedònia. Encara que el seu centre espiritual estigui a Armènia (Etxmiadzin) té dues seus a Cilícia -amb jurisdicció sobre el Líban i Síria-, i a Jerusalem. Són uns 150.000 al Líban, altres 100.000 a Síria on arribaren després de la persecució dels musulmans turcs aviat farà 100 anys (1915), i armenis són la gran majoria dels cristians iranians, uns 100.000. També hi ha uns 540.000 Armenis Catòlics al món, dels quals uns 60.000 al Líban.
I resten els Llatins, amb qui compartim el nostre ritu, que té el seu centre en el Patriarcat Llatí de Jerusalem. Té jurisdicció sobre els catòlics de Jordània, Palestina i Israel, amb Xipre, crescuts a l’empar dels Ordes religiosos, sobretot dels Franciscans, però no exclusivament. Són uns 235.000 a tot l’Orient Mitjà, però sofreixen l’èxode de Terra Santa fent que entre Israel (28.000), Palestina (18.000) i Jordània (50.000) no arribin als 100.000. A aquests, per un fenomen molt nou, cal unir-los els emigrants filipins (uns 50.000 a Israel), indis, tailandesos, romanesos, nigerians i llatinoamericans que hi van per a treballar, i que és difícil de comptabilitzar-los. Però cal pensar que a la península aràbiga es diu que hi deuen haver uns 2,7 milions de cristians, treballant-hi en condicions duríssimes, i amb restriccions enormes de cara a viure i practicar la seva fe. Es tracta d’una presència estrangera i provisional, sempre pendent de les condicions de treball. Molts indis són de les Esglésies catòliques siro-malabar i siro-malankar.
En conjunt podem parlar que hi ha entre 10 i 13 milions de cristians a l’Orient Mitjà, segons les estimacions (G. Bernardelli) sobre una població de 550 milions d’habitants, i que en conseqüència s’acosta a un 2% la presència cristiana. L’Església reclama –a través del Cardenal P. Parolin, Secretari d’Estat- que cessi immediatament la violència, que es comenci la reconstrucció, el diàleg entre les comunitats, els progressos en la resolució dels conflictes regionals i la participació de tots els actors locals i globals en un procés de Pau. També ha reclamat el desarmament dels brutals grups terroristes que lluiten en aquells països. Tema molt complex, al qual el Papa Francesc dóna una gran importància i ens demana pregar, pregar molt i insistentment. I ser solidaris amb aquests germans nostres perseguits i amb tots els necessitats. El Papa Francesc va demanar recentment que Déu recompensi la fidelitat dels cristians de l’Orient Mitjà, en especial de Síria, i que els infongui “valor en la lluita contra les forces del Maligne i obri els ulls als qui estan encegats pel mal”. I afegí que l’Església, seguint l’exemple del seu Mestre, Jesucrist, és “mestra de misericòrdia: s’enfronta a l’odi amb l’amor, venç la violència amb el perdó, i respon a les armes amb l’oració”.
