Aquest cap de setmana, des del divendres a la nit fins el diumenge a la tarda, 13 joves del bisbat d’Urgell, dels grups TXt de Joves (majors de 18 anys) i els grups TXt de batxillerat de La Seu i Guissona han participat en el ja tradicional cap de setmana de voluntariat. Aquesta experiència d’estar a prop dels més febles, dels més necessitats, ha estat molt valorat pels joves. Separats en dos grups (majors de 18 anys i menors de 18 anys, respectivament) han entrat en contacte amb realitats de persones amb greus problemàtiques socials.
Els menors de 18 anys han anat el dissabte pel matí a Dit i Fet, una associació que té un pis per a homes que han viscut al carrer. Aquests homes els han explicat les seves vivències i com refan la seva vida en aquest pis, amb la seva nova família, ells mateixos. A la tarda han anat al Cotolengo, on han ajudat les germanes amb les tasques necessàries per poder facilitar el dia a dia de les persones que hi viuen. El diumenge, finalment, han anat a Llar de Pau, una residència per a dones que han deixat la vida al carrer, la prostitució i altres realitats. Moltes d’aquestes dones han perdut també la custòdia dels seus fills. Ha estat un diumenge de compartir una xerrada, fer algun joc i dinar plegats amb les dones.
Els majors de 18 anys van començar el dissabte al Cotolengo. Per la tarda van anar a la Presó de joves de Quatre Camins (La Roca del Vallès), on van passar una estona amb joves, de la seva mateixa edat-de 18 a 23 anys- que els van explicar com viuen i com se senten dins aquelles parets. I el diumenge van anar a Sant Andreu de la Barca, a la llar La Immaculada, on van jugar amb nens i nenes que viuen en pisos d’acollida. També van dinar junts.
En definitiva, una experiència que no ha deixat els joves del bisbat impassibles davant la urgència de moure’s per tal d’assolir dos objectius que han descobert escoltant tantes persones que malviuen avui en dia: el primer, dignificar la persona, que ningú se senti per sota de ningú, que tothom rebi l’atenció que es mereix. I un segon objectiu: sensibilitzar la nostra societat. La majoria de les persones que arriben a situacions de malviure, no és perquè “s’ho hagin buscat” és perquè no han tingut oportunitats com nosaltres, o perquè la vida l’han tinguda més difícil. Siguem conscients que nosaltres, amb més fortuna, podem ser presència davant dels altres.
I com deia una religiosa que ens va atendre: cada dia, quan miro al rostre d’aquestes persones, hi veig Déu.
