La Quaresma que dimecres passat hem començat amb la imposició de la cendra, ens porta vers un horitzó d’obertura profunda a Déu i al proïsme, per celebrar amb fruit la Pasqua de Crist. La seva mort i resurrecció, el nucli de la fe, continuen donant vida a la humanitat. És el misteri que l’Església coneix i anuncia amb goig i respecte, des l’alba del primer diumenge de la resurrecció del seu Senyor, i és la font de tota caritat.
El missatge per a la Quaresma 2013 del Papa Benet XVI, inserit en l’Any de la Fe, ens ajuda a preparar-nos per a la Pasqua posant com a punt de referència la fe i l’amor. La Quaresma és sempre una moment propici per a la conversió a Déu i per a obrir el nostre cor als germans més necessitats, compartint amb ells el que és nostre. El missatge que Benet XVI ens proposa és ben encoratjador: «Creure en la caritat suscita caritat. ‘Hem conegut l’amor que Déu ens té i hi hem cregut‘ (1Jo 4,16)», i aprofundeix en la relació entre la fe i l’amor. Se subdivideix en quatre punts: «la fe com a resposta a l’amor de Déu», «la caritat com a vida en la fe», «el llaç indissoluble entre fe i caritat», i «prioritat de la fe, primat de la caritat».
L’amor no és només un «manament» del Senyor –”Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat” (Jo 13,34)-, sinó la resposta al do de l’amor de Déu. El ‘sí’ de la fe marca el començament d’una lluminosa història d’amistat amb el Senyor, que ha d’omplir tota la nostra existència i li ha de donar ple sentit. Diu Benet XVI: «amb la fe s’entra en l’amistat amb el Senyor, i amb la caritat es viu i es cultiva aquesta amistat». També adverteix que «per a una vida espiritual sana cal defugir tant el fideisme com l’activisme moralista», i després assenyala que «l’existència cristiana consisteix en un continu pujar a la muntanya de la trobada amb Déu per després tornar a baixar, portant l’amor i la força que deriven d’aquest amor, per tal de servir els nostres germans i germanes amb el mateix amor de Déu». La ‘caritat’ no es limita a la solidaritat o la simple ajuda humanitària, sinó que la major obra de caritat és l’evangelització. «Tot parteix de l’amor i tendeix a l’amor».
En el context de l’Any de la Fe val la pena recordar que la fe i la caritat són dues cares de la mateixa moneda, és a dir la nostra pertinença a Crist. I la conversió que ha de representar l’Any de fe per a tots, ha de comportar-se més fe, és clar, però sobretot més amor. En aquesta fase històrica en què és difícil per a les persones reconèixer i trobar un camí cap al futur, la paraula del Papa presenta una proposta unitària, un camí de vida en què l’acollida de Déu engendra l’acollida de l’altre en totes les seves dimensions, expressions i exigències, i, així l’Església pot ser far lluminós per a una humanitat renovada i contribuir a l’arribada de la “civilització de l’amor“.
Demanem que Déu infongui en nosaltres la caritat, i que l’Esperit Sant ens faci participar de l’abnegació pròpia de Jesús : filial envers el Pare i fraterna envers tota persona que ens necessiti.