Missatge dels Bisbes per a la Jornada dels Mitjans de Comunicació Social

Diumenge vinent dia 24 de maig, festa de l’Ascensió, se celebrarà a tota l’Església la Jornada Mundial dels Mitjans de Comunicació Social, i els Bisbes de la Comissió Episcopal de Mitjans de la Conferència Episcopal Espanyola, entre els quals hi ha el Bisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives, han dirigit aquest missatge sobre “Mitjans de comunicació i solidaritat”:

 

MITJANS DE COMUNICACIÓ PER A LA SOLIDARITAT

Missatge de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social

(24 de maig de 2009)

El sant pare Benet XVI ha volgut dedicar la 43a Jornada Mundial de les Comunicacions Socials que se celebra el 24 de maig de 2009, festivitat de l’Ascensió del Senyor, a reflexionar sobre «Noves tecnologies, noves relacions. Per una cultura de respecte, diàleg i amistat». Amb aquest lema elegit, el Sant Pare situa en primer pla qüestions importants des del punt de vista ètic i moral que es refereixen al model de comunicació que propicien les noves tecnologies, destacant d’una banda els seus innegables valors positius per a les relacions humanes i el desenvolupament personal, social i cultural; i, per un altre, advertint sobre els perills i danys que comporta l’ús inadequat d’aquestes mateixes tecnologies que tant han transformat la vida de la societat actual i amb les quals amb tanta naturalitat conviuen els joves.

1. Adequat ús de les noves tecnologies

És a ells precisament a qui dirigeix especialment el seu missatge el Sant Pare perquè els joves, als quals anomena «generació digital», són els qui més utilitzen aquests nous mitjans tant per a les seves relacions personals i d’amistat com per a la comprensió del món que els envolta i la manifestació lliure de les pròpies idees i interessos, establint autèntiques xarxes socials per on transiten assíduament dedicant gran part del seu temps i oci, fins al punt d’haver-se produït en ells una nova pertinença i ciutadania en el món digital.

El Papa assenyala que aquestes noves tecnologies tanquen grans possibilitats de desenvolupament i són una gran via oberta a la meravellosa capacitat humana de relacionar-se amb els altres, «reflex de la nostra participació en l’amor comunicatiu i unificador de Déu, que vol fer de tota la humanitat una sola família», però alhora ens adverteix, referint-se a l’ús d’Internet, que «seria una llàstima que el nostre desig d’establir i desenvolupar les amistats on line fos en detriment de la nostra disponibilitat per la família, els veïns i els qui trobem en la nostra realitat quotidiana, al lloc de treball, a l’escola o en el temps lliure».

No podem, per tant, renunciar a l’autèntica relació que propicia la vertadera amistat i la trobada amb els altres per un substitutiu «virtual» que anul·li o supleixi la comunicació i les relacions humanes personals i directes, sinó que més aviat hem de treballar fermament per una vertadera missió evangelitzadora en aquest nou món digital a fi d’aconseguir-hi una cultura del respecte, el diàleg i l’amistat, que el cristianisme reforça i transcendeix pel misteri redemptor de Crist, que ens ha mostrat la major prova d’amor lliurant la seva vida per nosaltres (cf. Jn 15,13) i ens ha encomanat la tasca d’imitar el seu amor en el lliurament generós als altres (cf. Jn 15,17).

Els cristians, amb l’aportació de la saviesa moral de l’evangeli i l’ajuda de la doctrina de l’Església, hem de preservar sempre la dignitat de la persona humana i el bé comú davant els canvis axiològics o de valors que inevitablement comporta l’actual revolució tecnològica.

2. Responsabilitat dels pares

A aquests canvis, sobretot pel que fa als més joves, han d’estar atents els pares i educadors amb una adequada formació moral que acompanyi l’ús de les noves tecnologies, en especial Internet i els mitjans de comunicació en general, a fi que siguin beneficiosos per a la persona i la societat i propiciïn la recerca de la veritat, el bé i la bellesa, sense deixar-se enganyar «pels qui només van a la recerca de consumidors en un mercat de possibilitats indiferenciades, on l’elecció mateixa es presenta com el bé, la novetat es confon amb la bellesa i l’experiència subjectiva suplanta la veritat» (Benet XVI).

Els pares han d’estar atents i propiciar un clima adequat de família i d’amistat a la llar, perquè aquests autèntics fraus de les relacions humanes a què hem fet referència no afectin els joves, de manera especial els més indefensos psíquicament com ara els adolescents, provocant en ells, en no poques ocasions, traumes afectius i emocionals que condicionaran dolorosament el seu futur. El ciberespai no pot ser un terreny franc exempt de la deguda responsabilitat ètica i moral ni de l’atenció i vigilància dels pares i educadors, així com de l’acció protectora de les autoritats, obligades per la nostra Constitució (cf. Art. 20, 4) a defensar els menors dels continguts perniciosos i inadequats.

3. Millor aprofitament eclesial d’Internet

Pel que fa al profitós ús de les noves tecnologies a Internet, també l’Església, tant en l’àmbit de la Conferència Episcopal, com a la diòcesi i la resta de nivells comunitaris, està cridada a treure partit de les seves enormes potencialitats per a la missió evangelitzadora i la pròpia acció comunicativa, com ho ha reconegut recentment el Sant Pare (cf. Carta de Benet XVI als bisbes, 10 de març de 2009), a fi d’interactuar eficaçment a la xarxa, donant una resposta adequada i ràpida a les peticions d’informació i ensenyament correctes. D’altra banda, en tot això no hem d’oblidar mai que la predicació de l’evangeli sempre comporta la contradicció que provoca la Creu (cf. 1Co 1,17-18), també en la societat de la informació.

Seguint les indicacions que el Sant Pare dóna als joves en el seu missatge d’aquesta Jornada, «per exhortar-los a portar al món digital el testimoniatge de la seva fe», i evangelitzar així els seus companys en «el continent digital», pensem que en aquest sentit se li presenta a l’Església a Espanya una gran oportunitat de cara a la preparació de la Jornada Mundial de la Joventut del 2011 que tindrà lloc a Madrid i en la qual estan joiosament implicades les diòcesis espanyoles.

4. Potenciar en la crisi el sentit social dels mitjans

La mirada al futur i al món digital no ens eximeix, sobretot en el temps de crisi econòmica que patim, i que afecta especialment els grups socials més pobres i desfavorits, de reclamar l’aportació que els mitjans de comunicació social poden i han de fer a favor d’una societat més justa i solidària per a sortir d’aquesta dramàtica situació econòmica, convertint-se amb la seva gran influència en la societat en lloc de trobada i promoció d’una cultura de la solidaritat sempre necessària, però més en aquests moments.

Per a aquest noble objectiu els mitjans de comunicació han de promoure iniciatives d’ajuda als més afectats per la crisi, i denunciar la corrupció i l’enriquiment fraudulent, fomentant en la societat actituds de superació, laboriositat, sobrietat i generositat amb els més pobres, així com la difusió d’opinions i projectes tendents a l’aprofitament dels recursos, a la bona gestió, a la generació d’ocupació digna i al manteniment dels èxits i cobertures socials pròpies d’un Estat democràtic consolidat.

Tot això contribuirà, sens dubte, a reconciliar els mitjans de comunicació amb el seu paper social genuí de servei al bé comú i a la ciutadania que els justifica i legitima, perquè en aquesta noble tasca s’han entestat sempre els mitjans de comunicació quan les circumstàncies dramàtiques i difícils de la societat ho han requerit.

Així ho reconeixia amb gratitud l’inoblidable servent de Déu Joan Pau II quan afirmava que «cada dia, els mitjans de comunicació social embarguen els nostres ulls i el nostre cor, fent-nos comprendre les crides angoixoses i urgents de milions de germans nostres menys afortunats, perjudicats per algun desastre, natural o d’origen humà; són germans que estan famolencs, ferits en el seu cos o en el seu esperit, malalts, desposseïts, refugiats, marginats, desproveïts de tota ajuda; ells aixequen els braços envers nosaltres, cristians, que volem viure l’evangeli i el gran i únic manament de l’Amor» (Missatge per a la Quaresma de 1986). Que Déu beneeixi tots els esforços que els mitjans i els qui hi treballen realitzen a favor de la solidaritat entre les persones i els pobles.

El sentit de justícia i de solidaritat ens obliga, sense menyscabament de la deguda atenció a tots els desocupats, a dirigir la nostra mirada en aquesta Jornada Mundial de les Comunicacions Socials als més de 5.000 periodistes, sobretot joves, en atur a hores d’ara a Espanya, segons dades de les associacions professionals, per als quals demanem una prompta i adequada solució a la seva situació. Per aquesta intenció resem especialment en aquest dia, així com pels comunicadors que a diverses parts del món han mort o pateixen persecució i limitació de la seva llibertat en l’exercici de la seva professió periodística.

5. Més presència de Déu en els mitjans

Per últim, volem continuar animant els comunicadors cristians a continuar procurant la consecució d’un espai més gran per als mitjans a l’Església i un espai més gran per a Déu en els mitjans comunicació, en un temps secularitzat com el nostre en què, com encertadament ho ha indicat el Papa, «la prioritat que està per damunt de totes és fer present Déu en aquest món i obrir als homes l’accés a Déu […] perquè en àmplies zones de la terra la fe està en perill d’apagar-se com una flama que no troba ja aliment» (Carta de Benet XVI als Bisbes, 10 de març de 2009).

Contribuir a aquesta missió evangelitzadora és quelcom apassionant i esperançador, ja que, com conclou el citat missatge papal per a aquesta Jornada, hi ha motius per a això, perquè «el cor humà té l’anhel d’un món on regni l’amor, on els béns es comparteixin, on s’edifiqui la unitat, on la llibertat trobi el seu sentit en la veritat i on la identitat de cadascú s’aconsegueixi en una comunió respectuosa. La fe pot donar resposta a aquestes aspiracions: sigueu-ne els missatgers! El Papa és al costat vostre amb la seva oració i amb la seva benedicció».

I amb ell també nosaltres.

 

+Joan Piris, bisbe de Lleida i president

+Antonio Montero, arquebisbe emèrit de Mèrida-Badajoz

+Joan-Enric Vives, bisbe d’Urgell

+Raúl Berzosa, bisbe-administrador diocesà d’Oviedo

+Sebastià Taltavull, bisbe auxiliar de Barcelona

Compartir