Vicari parroquial de la Pobla de Segur
El dia 30 de maig de 1911 va néixer a Gósol el nostre biografiat. L’any 1923 ingressà al Seminari d’Urgell, on cursà els estudis d’humanitats i filosofia ( 1923-1930). Enviat a Roma, al Col·legi Espanyol de Sant Josep, inicià els estudis de teologia en la Pontifícia Universitat Gregoriana, on obtingué màximes qualificacions.
A la vegada que es formà intel·lectualment prosseguí amb la seva formació sacerdotal i espiritual. Com a formador tingué un home excepcional, l’operari diocesà Pedro Ruíz de los Paños , que també sofrí martiri, durant la persecució religiosa dels anys 1936-39, a la imperial Toledo, el dia 23 de juliol de 1936.
Mn. Silvestre hagué de renunciar a continuar els seus estudis a Roma per motius estrictament de salut. Retornà a la Diòcesi l’any 1934 i, pel ministeri del bisbe Justí Guitart, fou promogut al presbiterat el 21 de setembre de 1935 a la parroquial de Santa Maria de Puigcerdà. Dos mesos després era nomenat vicari parroquial de la Pobla de Segur i en aquesta Parròquia exercí el seu ministeri fins el dia 13 d’agost de 1936 en què va tenir lloc la seva cruenta i vil immolació.
L’estança de mossèn Silvestre a la Pobla fou breu, uns nou mesos aproximadament, però tothom el recorda amb molt d’afecte i, a la gent, els va impressionar molt positivament la seva formació intel·lectual. Encara avui l’anomenen el Dr. Arnau. La seva dedicació a tots, particularment als petits de la Parròquia, fou un altre tret molt peculiar de mossèn Silvestre. Però allò que realment va impactar la gent de la Pobla fou la seva profunda vida ascètica i mística. Aquestes característiques del són les mateixes que ponderaven els seus companys del Col·legi Espanyol de Sant Josep de Roma.
Resta, encara avui entre nosaltres, un testimoni excepcional que durant quatre anys va conviure intensament, endemés de la profunda amistat que els unia, amb mossèn Silvestre.
Ens referim al Dr. D. Baldomero Jiménez Duque, rector que fou durant molts anys del seminari d’Àvila un dels més grans coneixedors de l’espiritualitat espanyola del segle XVI. No dubta en afirmar que es tractava d’un home sant. Que era espiritual, senzill i humil, caritatiu, i que sempre i per tot arreu traspuava pau i serenor. Que el considera home sense defecte i que la seva persona li recordava Sant Lluís Gonzaga o Sant Joan Bermans. Acaba dient que, en el moment en què tingué notícia del seu martiri, no pogué menys que pensar que aquell esdeveniment era la culminació d’una vida de fidelitat al Senyor i a la seva Església.
A mossèn Silvestre, en diverses ocasions li oferiren la llibertat a canvi d’incorporar-se a l’exèrcit de la República. La seva resposta fou sempre la mateixa: “… on va l’ecònom jo vaig també”. Fins i tot, mentre el portaven a afusellar, de bell nou li feren la mateixa proposició, -hi ha un testimoni presencial-, i la resposta no es féu esperar.
En la persona de mossèn Silvestre es complí allò que ens diu l’Escriptura: “En poc temps, el just havia arribat a la maduresa pròpia d’una llarga vida. El Senyor s’havia complagut en la seva ànima, i per això el va treure de pressa d’aquest món dolent. La gent que ho veia no ho entenia; no sabien adonar-se que Déu dóna als seus elegits la gràcia i la misericòrdia i que vindrà a visitar els seus sants.” (Sv 4,13-15).
Aquí el Senyor es presenta com un hàbil escultor que esculpí la seva imatge i semblança en la persona de mossèn Silvestre. I el nostre biografiat es deixà transformar interiorment i exterior pel seu Mestre i Senyor.
La gent admirava la vida del futur Beat, però molts no l’entenien i és per això que, en el moment en què el Senyor acabà al seva obra en mossèn Silvestre, el feu sortir de pressa entre els malèvols. Això tingué lloc després de 25 anys i escaig del seu naixement al poble de Gósol.
