Ecònom de la Pobla de Segur
El dia 16 de juny de 1925 i pel ministeri del bisbe diocesà, Justí Guitart fou ungit a la Catedral, sacerdot de Jesucrist el nostre biografiat, juntament amb altres onze companys de la mateixa promoció.
La ciutat de la Seu d’Urgell, que ho és també dels seus Bisbes-Prínceps, fou el bressol del futur sacerdot i màrtir mossèn Pere. La seva llar, cal “Boets”, situada al carrer Capdevila de la Capital de la Comarca de l’Alt Urgell.
Fou nomenat vicari parroquial de Puigcerdà al setembre del 1925. A l’octubre de l’any següent rebia nomenament de vicari parroquial d’Organyà, famosa vila de les Homilies, i al desembre entrava a la parròquia de Santa Maria de Valldeflors de la ciutat de Tremp, amb idèntic ofici. Fou nomenat Ecònom interí de dita parròquia l’any 1930. Finalment l’any 1931 és nomenat Ecònom de la Pobla de Segur on restà fins el dia 13 d’agost de 1936 en què sofrí martiri per odi a la fe i a la seva condició sacerdotal. Durant els anys que fou Ecònom de la Pobla de Segur compaginà la cura pastoral, de modus interí, de les parròquies de Sant Joan de Vinyafrescal, de Montsor i de Salàs de Pallars.
Encara avui a la Pobla de Segur, guarden un gran record d’aquell que fou el seu ecònom. No dubten en valorar molt positivament la seva profunda formació intel·lectual, el seu equilibri emocional i la seva gran bondat. Nota característica de mossèn Pere fou l’estimació que professava als seus feligresos sense fer cap mena de distinció per la classe o condició social o per la seva pràctica religiosa. Com a sacerdot el recordem com un pastor entregat amb un gran sentit pastoral i molt identificat amb la seva Parròquia i un gran entusiasta i propagador de la Federació de Joves Cristians. Home i sacerdot d’esperit obert i renovador i d’una profunda vida de pietat. Aquells que el tractaren i el coneixen més de prop no dubten en afirmar que la virtut de la caritat era viscuda profundament pel servent de Déu.
Vivia en companyia de Mn. Silvestre Arnau Pascuet, vicari parroquial de la Pobla de Segur i company de martiri de mossèn Pere. La seva mare en el moment de la mort pronuncià el nom de mossèn Pere a qui considerava un sant i un màrtir i diàriament s’encomanava a la seva intercessió davant de Déu, com fins avui han fet diàriament els seus fills: Teresa i Pere.
El dia 19 de juliol el servent de Déu celebrà la Santa Missa i per aquells dies immediats uns veïns de la Pobla de Segur es presentaren a la casa Rectoral indicant a mossèn Pere i a tots els allí hi vivien que els proporcionarien un salconduit per a traslladar-se a la Seu d’Urgell. La nit del 22 al 23 de juliol era el dia escollit. Al sortir de casa són detinguts i mans enlaire són traslladats a la seu del Comitè Local. Després de les primeres declaracions foren traslladats a “casa Ramon de la Molinera”. A l’assabentar-se d’aquest fets alguns veïns de la Pobla de Segur comunicaren al germà de Mn. Pere, Blai Martret que vivia a la Seu d’Urgell, dita situació a fi que intercedís davant el seu cunyat, Enric Canturri Ramonet, diputat al Parlament Català del partit d’Esquerra Republicana de Catalunya. Fetes les diligències necessàries el Sr. Blai, es traslladà de la Seu d’Urgell a la Pobla de Segur.
El Comitè Local no autoritzà a Mn. Pere i a Mn. Silvestre a abandonar la parròquia de Ntra. Sra. de Ribera.
Els futurs màrtirs eren conduïts a casa “Garibaldi ” en condició de detinguts. Restaren en aquest lloc fins al matí del dia 13 d’agost de 1936 en que traslladats a la seu del Comitè Local i en companyia dels seus cinc germans de presbiteri i de martiri foren conduïts a les portes del cementiri de Salàs de Pallars, on sense judici previ i amb l’únic crim: ser sacerdots i servidors de l’Evangeli, sota la mirada bondadosa de Déu i l’odi dels botxins, foren vilment immolats. Tampoc foren sotmesos a un judici sumaríssim.
Avui la Pobla de Segur encara recorda el seu estimat Ecònom, mossèn Pere. El servent bo i fidel de l’Evangeli. Recordem aquell 13 d’agost de 1936 en què set sacerdots, entre qui es trobava mossèn Pere Martret Moles, pujats a un camió davant l’església parroquial, dedicada a la Reina dels màrtirs Ntra. Sra. de Ribera, com xais que no obrien la boca en ser duts a l’escorxador, foren conduïts al Calvari per a ser crucificats. El poble no dubtà en anomenar Sant a aquell que fou el seu Pare i Pastor. El clam popular li ha donat el títol de màrtir de la fe i no pocs s’encomanen, encara avui, a la seva intercessió davant de Déu. Home apolític i fidel sacerdot de Jesucrist. Encara avui fidels de la Pobla visiten cada 13 d’agost el cementiri de Salàs de Pallars.