Anys episcopat: 1269-1293
Fill del noble Galceran d’Urtx i de Blanca, senyora de Mataplana, era ardiaca de Prats quan es produí la vacant de la seu episcopal. El capítol l’elegí bisbe d’Urgell el 3 de novembre de 1269, festa de Sant Ermengol. Assistí als concilis provincials dels anys 1274, 1279 i 1292. Celebrà sínodes en 1276 i en 1286. Disposat des del començament a emprendre la reforma espiritual de l’església, emprà, com a mitjà ordinari, la visita o correcció que va maner fer a la diòcesi i que va confiar als dominics. És precisament durant el seu pontificat, a partir de 1274, que els dominics construïren un convent als afores del recinte emmurallat de la Seu d’Urgell.
Es preocupà per la vida i les activitats dels canonges de les diverses canòniques del bisbat, i va definir les rendes de la de Guissona. També es mostrà generós amb el capítol de la Seu d’Urgell i n’ordenà les activitats amb uns constitucions promulgades el 1287, 1288 i 1291, donant facilitats als seus membres per anar a cursar estudis universitaris. S’interessà per algunes obres de restauració de la catedral, del claustre i d’altres edificis de l’entorn, així com per la conservació i reforma dels sues ornaments. Va fundar dos beneficis a la catedral. Aconseguí també millorar el patrimoni de l’Església amb diverses compres i vendes, i amb les donacions que rebé.
Obtingué el favor i el reconeixement del rei i del compte d’Urgell, els quals li atorgaren alguns privilegis. Però el que fa a les seves relacions amb el comte de Foix, Roger Bernat III, hagué de viure moments força difícils de tensió i fins i tot de guerra. Així en 1277 Roger Bernat, amb un exèrcit de mil cavallers i deu mil soldats, s’apoderà del castell del Pla de Sant Tirs i planejava envair properament la Seu d’Urgell; el bisbe es veié obligat a pactar una pau en termes onerosos per a l’Església. Tenim també notícies d’altres violències perpetrades pel mateix comte. El papa Nicolau III en 1278 s’adreça a l’arquebisbe de Tarragona, per tal que s’informés de les destruccions i profanacions sacrílegues que el comte de Foix havia fet a les esglésies d’Alàs, Ortedó, el Ges i Vilva.
Fou en aquest context de violència que finalment ambdues parts litigants concordaren la pau i signaren a Lleida el 8 de setembre de 1278 el cèlebre pariatge. Un segon pariatge, per tal de clarificar alguns punts del primer i per a resoldre noves qüestions sorgides, fou signat el 6 de desembre de 1288. Amb això es clogueren les hostilitats que s’arrossegaven al llarg d’un segle entre els vescomtes de Castellbò i el comte de Foix, d’una part, i el bisbe i el seu capítol, de l’altra. Aquests pariatges són també els que configuraren la cosenyoria del bisbe d’Urgell i el comte de Foix sobre Andorra i els que han donat a aquest principat una estabilitat i un règim polític que ha perdurat fins als nostres dies.
L’any 1280 concedí un privilegi als homes de les Valls d’Andorra per a poder empriuar a Vallcivera.
El bisbe Pere d’Urtx féu testament el 12 de gener de 1293, trobant-se ja malalt. Degué morir poc temps després. Fou enterrat a la catedral, on es conservà molt temps el seu sarcòfac, amb unes pintures atribuïdes a Arnau Pintor.
