Estimats germans en el Senyor:
Quan, personalment, em detinc a pensar en la meva vida -no sé si us passarà una cosa semblant- amb freqüència, em descobreixo com un ésser pobre i desvalgut, que no es basta a si mateix. Tinc molt clar allò que voldria ser, i sento emergir en el meu interior sincers desigs i propòsits d’intentar-ho seriosament. Somnio, llavors amb la felicitat a què tindria accés, si podia aconseguir un bon equilibri interior, en el què, les obres s’avinguessin perfectament amb els desigs més purs; i el meu interès, els esforços, i les actituds responsables anessin sempre encaminats a procurar i a viure els béns més elevats. Malgrat aquestes disposicions subjectives, a l’hora de la veritat, algunes vegades, em manquen les forces i la constància necessàries. Aquesta realitat em fa sentir una contradicció i un desballestament interior, al temps que m’obliga a experimentar en mi la presència del pecat.
Trobarem algun remei per resoldre aquest conflicte? Sant Pau, a la carta que hem escoltat, ens dóna la solució: l’amor amb què Déu ens ha estimat. Ho ha dit així la carta: Déu, que és ric en misericòrdia, ens ha estimant amb un amor tan gran, que ens ha donat la vida juntament amb Crist.
Aquest pensament ens omple d’esperança i de consol, perquè Déu ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts pels nostres pecats. Per gràcia hem estat salvats! Per gràcia, és a dir: gratuïtament, perquè ell ho ha volgut, per la bondat que ell ha decidit usar amb nosaltres, no per la que nosaltres hem tingut amb ell. Altrament dit: la salvació no ve de nosaltres; és un do de Déu. Això no ens estalvia de desitjar el bé ni de procurar amb fermesa fer-lo; amb la voluntat de reconèixer, però, que el bé que aconseguim acumular no és fruit de les obres que nosaltres haurem fet. No és fruit de les nostres obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n.
Essent així que tots els dons de Déu els rebem per Jesucrist, la nostra conversió consistirà en adherir-nos a ell, unir a ell la nostra vida per una fe incondicional, fins al punt que Jesús sigui la nostra raó de ser i d’actuar, la nostra esperança i el nostre refugi. Parlem de Jesús ressuscitat, que no és u n fenomen històric passat, sinó viu i present entre nosaltres, tal com ho havia promès. Ell va construint l’Església, poble de Déu, i va fent realitat la nostra salvació, per la presència del seu Esperit que obra i actua en nosaltres.
Convertir-me, doncs, és confiar i creure més en l’obra de Déu en mi per l’Esperit de Jesús. És obrir-me i donar pas a l’acció amorosa de Déu. Com diu Sant Pau: Som obra seva: Déu ens ha creat en Jesucrist, i ens ha destinat a realitzar les bones obres que ell mateix havia preparat perquè visquéssim practicant-les.
És la mateixa doctrina que trobem a l’Evangeli de Sant Joan que hem llegit. Jesús explica a Nicodem que, així com els israelites, en el desert, se salvaren de les picadures de les serps verinoses, mirant la serp de bronze que Moisès havia col·locat com estendard; així també ens vindrà a nosaltres la salvació i la vida eterna, mirant amb fe el Fill de l’home elevat en la creu, car Déu no ha enviat el seu fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
Jesús segueix explicant a Nicodem, que la vinguda del Fill de Déu és com l’aparició de la llum en el món, perquè ell és veritablement la llum dels homes. Aquells que s’apropen a Jesús i creuen en ell, rebran els beneficis de la llum, seran instruïts en la veritat i se salvaran, gràcies a ell. A continuació, la llum de Crist clarificarà també les obres, fent desaparèixer progressivament -i al nostre ritme- les obres de les tenebres, que són obres de mentida i de frustració, substituint-les per obres de la llum, conforme a la veritat, per a la felicitat i la salvació.
A continuació, podria fer cadascú un breu examen de consciència, per a preguntar-nos fins a quin punt estem a prop de Jesús en la vida de fe i de confiança; en quin grau valorem la llum i la veritat de Jesús, que ens és donada per tal d’il·luminar les nostres obres i apropar-nos a la salvació. Els nostres actes concrets, en especial les nostres actituds profundes, són el fruit del nostre arbre: Pels seus fruits els coneixereu. Avaluant la nostra vida concreta i el seu comportament coneixerem la profunditat o la superficialitat de l’acollida que fem del do de Déu, per la fe, l’esperança i l’amor.
Lectures:
- Ef 2, 1 – 10
- Salm: A elegir entre els proposats per a Celebracions Penitencials.
- Jn 3, 14 – 21