Germans:
Enmig del tendre i càlid ambient nadalenc, celebrem avui la Festa de la Sagrada Família. Les figures excelsament humanes de Maria i Josep han rebut Jesús en el moment de la seva arribada al món i, després de donar-li l’escalf que necessita un nadó, l’acompanyen en els primer passos, no gens fàcils, de la seva tendra infància. Ells prenen la plaça de tota la humanitat que rep i acull el Déu fet home. Res no deu haver passat mai sobre la nostra terra de tan bell als ulls de Déu, com l’amorosa acollida del seu Fill al si familiar de Josep i Maria: una família perfecta de tres.
Jesús, venint de Déu i essent ric, s’ha fet pobre per nosaltres. Des del seu naixement, posat en una menjadora, comença el camí de pobresa absoluta que segueix amb l’exili a Egipte per la persecució d’Herodes i no para fins al punt màxim de la passió i la mort, al Calvari. L’Encarnació del Fill de Déu és l’inici de la nostra Redempció. La pobresa de Jesús es converteix en el nostre enriquiment.
El paper fonamental de Maria és el d’ésser Mare. Ella ens ha portat l’autor de la vida i s’ha implicat del tot en aquesta excelsa missió. Sota la seva cura i protecció el Nen aprendrà a ser home i servidor de Déu Pare.
I Josep, el tercer personatge de l’escena, va complint fidelment tot el que l’àngel li havia encomanat: preparant la cova del naixement, portant la mare i el nen cap a Egipte, duent-los de nou cap a Natzaret i fent-li al nen de pare amb plena dedicació. Així es compleix allò que el profeta havia anunciat: El nostre Déu ha aparegut a la terra, on conviu amb els homes.
La convivència familiar d’aquests personatges és el model perfecte per a tota vida familiar humana. La família és el lloc sagrat on es viuen les primeres experiències d’acollida, d’afecte, de valoració de la persona. És el marc des d’on l’infant es descobreix a si mateix i comença de prendre contacte amb el món i les coses que l’envolten, i va entenent progressivament el significat de cadascun dels esdeveniments.
La família és, per damunt de tot, un niu d’amor i de pau i l’únic lloc on s’aprèn adequadament a estimar i a ésser estimat; cosa impossible d’aprendre en els llibres o els discursos, perquè només ho pot donar la pràctica constant de la convivència oberta i afectuosa. Aquesta experiència d’amor és el fonament de la vida cristiana i també el puntal més segur d’una societat sana.
La bellesa d’un espectacle semblant ens fa pensar en les famílies mal estructurades, tan freqüents ara, i en les persones que pateixen la desfeta i la separació del nucli familiar. Per a tots ells un record afectuós en el dia d’avui, i l’oferta d’una bona voluntat d’ajudar-los, si es pot, a superar llurs crisis. Els demanem també que mantinguin lligams de relació i d’afecte amb la comunitat cristiana, perquè puguin trobar en Déu consol i ajut. Ell que és Pare i salvador nostre en qualsevulla mena de circumstàncies.
