Vida Creixent realitza una «tertúlia d’estiu»

A la vigila de la festivitat de la Mare de Déu del Carme, ens reuníem a la Residència de la Sda. Família de La Seu d’Urgell, vint i vuit amics del nostre moviment Vida Creixent. El motiu era compartir  com ens anys anteriors, un parell d’hores amb el matrimoni Josep-Lluís Fdez-Coll i la seva esposa Dolors (de 95 anys tot dos) que estan passant una setmana de descans a la terra urgellenca, ja com una bella tradició.
En aquesta tertúlia gaudíem de tenir amb nosaltres l’amic Sr. Francesc Badia, d’Andorra, que havent-lo invitat ens va donar l’alegria de poder-hi assistir. Iniciàvem aquesta reunió d’estiu dirigint la nostra atenció  cap a l’oració. Recordant els estimats amics i familiars que ja no hi són físicament amb nosaltres.  Comentant com la pregària ens recorda que Déu és present entre nosaltres. No ens ha de entristir si ja entrats en anys en algun moment alguna cosa ens impedeix entrar en l’oració, passar una bona estona parlant tranquil·lament amb Déu sobre el que ens preocupa i estar oberts a la gent i a un mateix, ens pot aportar la pau interior. Sabedors que quan ens obrim  a l’Esperit, són diverses les emocions que tenen lloc.
Els mossens Xavier Pàres i Manuel Pal ens introduirien, a petició nostra, en el tema tan actual de l’encíclica Laudato si  –Lloat sigueu– del papa Francesc.  Tema tan preocupant sobre com tractem la natura i els sofriments de tants germans en aquesta nostra terra. Fent incís que podem estar-ne informats llegint Paraula i Vida del Full dominical on el nostre arquebisbe Mons. Vives ens ho va explicant dominical ment. Després encara es parlà sobre litúrgia que tan bé coneixen tots dos mossens.
Els amics de Barcelona agraïen novament aquesta estona de gaudi compartit.  I, els reunits allí n’estàvem a ells,  pel seu testimoniatge tant com a persones joves d’esperit, com per la força i bonesa del seu caràcter. Abans de finalitzar aquesta entranyable tarda,  les senyores del grup de V.C. de la Seu ens oferien begudes fresques i coca. Les abraçades finals eren de felicitació per les amigues que portem el nom de la Mare de Déu del Carme.

Compartir