Els grups d’Isona, Tremp i La Pobla de Segur de Vida Creixent vam començar el curs amb il·lusió, tanta que se’ns van afegir companys nous amb ganes de conèixer i dialogar sobre el que és propi d’aquestes trobades: la reflexió sobre la vida i la fe cristiana.
Tant a Tremp com a La Pobla estan constituïts dos grups permanents, un de parroquial i un altre a les residències d’acollida de gent gran. L’assistència dels residents ha estat molt constant, no tant als grups parroquials, i és que estem tant ocupats els jubilats! Tothom ha coincidit que el guió d’enguany «Els signes del Regne de Déu», ha estat molt profund i realista a la vegada, i ens ha dut a reflexionar sobre la manera d’encarar la vida en tots els àmbits de les nostres relacions personals, des de la perspectiva de la fe. Esperem que el del proper curs sigui tan interessant com el d’aquest.
També hem coincidit que una part important és la trobada en sí, la convivència, l’obertura de mires enriquida per la diversitat d’opinions, l’enfocament de les qüestions des de perspectives diferents, i sobretot la germanor entre els membres del grup (salutacions més afables pel carrer…)
Aquest any, conjuntament amb els grups de Vida Creixent de diferents llocs de Catalunya, el 15 de maig ens vam trobar a Montserrat. L’Eucaristia presidida per Mons. Jaume Pujol i concelebrada, entre d’altres, pels nostres consiliaris se’ns va fer encara més nostra i sentida. I després del dinar de germanor al restaurant del monestir vam posar rumb al Pallars entre cants, acudits i rialles.
Vam cloure el curs 2013-2014 amb una trobada conjunta dels cinc grups esmentats al poble d’Isona. Allí els nostres companys isonencs ens tenien preparada una visita al museu del Parc Cretaci en el qual tots els interessats vam poder fer un viatge en el temps des dels últims dinosaures, 67 milions d’anys enrere, fins a l’època romana d’Aeso. Tot seguit la missa, concelebrada i compartida al màxim per tots els assistents, a l’antiga i monumental església parroquial. En el moment de l’homilia, els responsables de cada grup van exposar les qüestions, que entre tots els integrants, es van considerar més importants i profitoses, així com les conclusions i propostes d’organització per al curs vinent. Maria Carme Ribes, la coordinadora diocesana, ens va enviar un missatge molt emotiu excusant la seva absència per motius familiars.
Acabada la missa, al pavelló poliesportiu ens esperava un complet assortit de delícies salades i dolces fetes per les mestresses d’Isona acompanyades de refrescos i vi del celler. El darrer capítol del guió d’enguany acaba amb la convicció compartida que volem que el cel i la terra entrin en el nostre horitzó, així com Jesús mirava el cel però trepitjava la terra, sempre orientat a Déu Pare, amb realisme i sentit pràctic, perquè el primer que volia era la felicitat de les persones ja aquí en la terra. Treballem en aquesta direcció.
