La Carta encíclica Laudato si’ (Lloat sigueu) del Papa Francesc sobre la cura de la casa de tots, adreçada als catòlics i a “cada persona que habita aquest planeta”, fou presentada en un acte acadèmic celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona el dia 16 de setembre. L’acte va ser presidit pel Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Dr. Lluís Martínez Sistach, acompanyat pel degà de la Facultat Antoni Gaudí d‘Història de l’Església, Arqueologia i Arts Cristianes (FHEAG), Dr. Armand Puig, el recent nomenat degà de la Facultat de Teologia de Catalunya (FTC), Dr. Joan Planellas, i el degà de la Facultat de Filosofia de Catalunya (FFC), Dr. Jaume Aymar.
Els professors Drs. Emili Marlés (FTC), P. Lluc Torcal (FHEAG) i Miquel Ramón Fuentes (FFC), especialistes en la relació entre la ciència i la teologia, han exposat els diferents temes de l’encíclica, en la qual el Papa Francesc intenta “especialment entrar en diàleg amb tothom a propòsit de la nostra casa de tots”. El Papa posa com exemple a Sant Francesc per “la cura del que és feble i d’una ecologia integral, viscuda amb alegria i autenticitat”.
En el primer capítol de l’encíclica, el Papa tracta de la situació actual del nostre planeta, fent referència a la contaminació i al canvi climàtic, al dret humà bàsic d’accés a l’aigua potable i segura, a la pèrdua de la biodiversitat, a la deterioració de la qualitat de la vida humana i a la degradació social, i a la feblesa de la reacció col·lectiva davant d’aquestes situacions.
En el segon capítol, el Papa exposa la doctrina de la creació del món per part de Déu i afirma, citant sant Joan Pau II, que “si el sol fet de ser humans mou les persones a tenir cura de l’ambient del qual formen part, ‘els cristians, en particular, descobreixen que la seva tasca dins la creació, com també els seus deures amb la natura i el Creador formen part de la seva fe’”.
En els altres quatre capítols, el Papa tracta de l’arrel humana de la crisi ecològica, fa la proposta de treballar per una ecologia integral, dóna algunes línies d’orientació i acció, i aposta per un altre estil de vida, que eduqui en l’aliança entre la humanitat i el medi ambient i ens permeti viure també una espiritualitat ecològica. Una pregària per la nostra terra i una pregària cristiana envers la creació clouen l’encíclica.
En les paraules finals de l’acte, el Cardenal Martínez Sistach va agrair als ponents la seva aportació, va subratllar el diàleg com a eix transversal de l’encíclica, així com el missatge esperançador del Papa que l’ésser humà encara té capacitat de tenir cura de la casa comuna, i va acabar recomanant que es llegeixi l’encíclica i es posi en pràctica.