El dimarts 24 de novembre, al matí, ha tingut lloc, a la seu de la Conferència Episcopal Tarraconense, a Barcelona, la presentació de la “Memòria social 2014 de les Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya”. L’acte ha estat presidit pel cardenal Lluís Martínez Sistach, administrador apostòlic de Barcelona i responsable episcopal de Càritas Catalunya, acompanyat de la Dra. Carme Borbonès, presidenta de Càritas Catalunya i del Sr. Agustí Adell, secretari general de Càritas Diocesana de Tortosa.
El Cardenal ha destacat que aquesta és la primera vegada que es formalitza una Memòria social de les accions dutes a terme per les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya durant l’any 2014. En tractar-se de la primera memòria social de Càritas Catalunya, no es poden oferir percentatges d’evolució en relació amb els exercicis anteriors. Tanmateix, l’evolució recent de les memòries de les diferents Càritas catalanes confirma que les necessitats socials de les capes més desafavorides de la població segueixen essent presents aquests darrers anys.
Així mateix, el Cardenal ha afirmat que les Càritas diocesanes coordinen molts aspectes del seu treball en el sí de Càritas Catalunya. L’atenció a les persones necessitades i els programes d’ajut a les persones amb diverses necessitats es realitzen en les Càritas diocesanes i parroquials. Tanmateix hi ha problemes i situacions que demanen una coordinació i aquesta és la tasca que realitza Càritas Catalunya i que es presenten en aquesta Memòria Social de l’any 2014.
La pobresa -a conseqüència de la crisi econòmica amb conseqüències greus que encara perduren per a moltes persones i famílies- és més profunda, més extensiva, més intensiva i més autòctona. Per això, els programes de benestar social per part de les administracions públiques cal que s’intensifiquin per ajudar a les persones necessitades.
El Cardenal també ha dit que, des de l’inici de la crisi econòmica, ha manifestat que el nombre tan elevat de persones en atur és un problema gravíssim, una autèntica qüestió d’Estat. I això demana una resposta adient, un pacte d’Estat, un pacte dels partits polítics, de les patronals i dels sindicats per tractar de cercar una solució al problema de l’atur i de les retallades.
L’Església Catòlica és solidària de totes les persones i especialment de les necessitades. El Papa Francesc ha dit que “la necessitat de resoldre les causes estructurals de la pobresa no pot esperar… Mentre no es resolguin radicalment els problemes dels pobres, renunciant a l’autonomia absoluta dels mercats i de l’especulació financera i atacant les causes estructurals de la desigualtat, no es resoldran els problemes del món i en definitiva cap problema” (Evangelii Gaudium, 202).
Mentre no s’enfronti amb propostes reals el combat contra les desigualtats socials i la gran diferència de riquesa entre els més rics i els més pobres, no serà possible reduir el llindar de la pobresa. Actualment aquest llindar de pobresa afecta el 26% de la població catalana (taxa AROPE 2014, segons IDESCAT), que ha augmentat en relació al 2013 (taxa 24,3% segons IDESCAT i 20,1% segons FOESSA). Segons un estudi recent sobre la distribució de la riquesa en el món, l’1% dels més rics posseeixen la meitat de tota la riquesa domèstica mundial (Global Wealth Report 2015; Crèdit Suisse, 2015).
El Cardenal ha destacat la forta inversió de Càritas en programes i projectes formatius, per combatre l’atur. Es constata la manca d’habilitats i de poca qualificació que presenta molta gent, les quals tenen grans dificultats per trobar i mantenir una feina. Les dades d’ocupació de l’any 2014 (segons el darrer informe FOESSA de 2015, “Empleo Precario y Protección Social”) demostren que la creació d’ocupació neta no ha arribat a la franja dels més joves (20-34 anys), on no només no ha crescut la taxa d’ocupació, sinó que és l’única franja que ha disminuït, en un -2%.
Tanmateix, la incidència directa del nivell d’estudis per accedir a l’ocupació és fonamental: la taxa d’atur dels que han cursat només estudis obligatoris (graduats en ESO) és a Catalunya del 39,4% i al conjunt d’Espanya del 39,9% i és molt més elevada que la d’aquells que han finalitzat estudis post obligatoris, la qual és a Catalunya el 12,1% pels que han estudiat batxillerat i el 10,2% pels que han cursat formació professional superior (dades de l’EPA del segon trimestre de 2015).
A la Memòria Social del 2014 destaquen dos blocs de dades:
1. Programes als quals es destinen més ajuts:
- Necessitats bàsiques (d’acord amb el posicionament de Càritas que propugna una renda per a aquelles famílies que no reben cap prestació): 22,54% de les despeses
- Inserció sociolaboral: 20,02%
- Acollida i acompanyament: 19,08%
2. Protecció a la família:
- Família i infància: 15,16% de tota la despesa social
- Habitatge: 10,36%
Una comparació interna entre les diferents Càritas diocesanes demostra les diferències entre els àmbits territorials a Catalunya. Els percentatges dels diferents àmbits en aquesta memòria són els següents:
| ÀMBITS D’ACTUACIÓ | Número de llocs | Persones | Cost | % |
| 1. PROGRAMA D’ACOLLIDA I ACOMPANYAMENT | 328 | 374.520 | 7.794.103,68 | 19,08 |
| 2. COBERTURA DE LES NECESSITATS BÀSIQUES | 435 | 139.954 | 9.206.762,38 | 22,54 |
| 3. PROGRAMA DE GENT GRAN | 118 | 3.610 | 1.939.845,84 | 4,75 |
| 4. PROGRAMA DE SENSE LLAR I HABITATGE | 169 | 10.569 | 4.231.606,95 | 10,36 |
| 5. FAMÍLIA I INFÀNCIA | 156 | 13.132 | 6.193.126,11 | 15,16 |
| 6. SALUT | 43 | 1.529 | 974.589,80 | 2,39 |
| 7. EDUCACIÓ I FORMACIÓ PER A ADULTS | 85 | 5.501 | 1.405.935,87 | 3,44 |
| 8. INSERCIÓ SOCIOLABORAL I ECONOMIA SOCIAL | 131 | 15.516 | 8.176.018,25 | 20,02 |
| 9. ASSESSORIA JURÍDICA | 23 | 6.880 | 923.253,78 | 2,26 |
Això suposa que, durant l’any 2014, l’acció social de les Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya, ha desenvolupat 9 programes en 1.488 llocs d’atenció a les persones, dels quals se n’han beneficiat 571.211 persones. El total de la despesa anual destinada a aquests programes ha estat de 40.845.242€
Això ha estat possible gràcies als 20.287 col·laboradors, socis i donants, tant de particulars com d’empreses. L’equip humà que l’ha fet possible està format per 12.013 persones, de les quals 11.564 són voluntàries i 449 són treballadors contractats, que amb el seu treball converteixen el compromís evangèlic en acció fraterna.
El Cardenal ha conclòs que, amb la presentació d’aquesta Memòria Social 2014 s’ha volgut mostrar, sintèticament, les accions desenvolupades per les deu Càritas de les diòcesis amb seu a Catalunya, amb una clara voluntat de transparència i de retre comptes públicament d’allò que significa el seu compromís amb els més necessitats. El Dr. Martínez Sistach ha acabat agraint la generositat de tantes persones que col·laboren amb Càritas i que fan possible un món més just i una societat millor.
Barcelona, 24 de novembre de 2015
PDF: Memòria Social 2014 de les Càritas Diocesanes amb seu a Catalunya
