Ponts celebra la Pasqua amb caramelles

Una cinquantena de caramellaires de totes les edats van sortir el Diumenge de Pasqua dia 5 d’abril pels carrers de Ponts per celebrar la Resurrecció del Senyor amb la seva música, la seva alegria i el seu cant, tots ells ben abillats i amb ganes de fer ressonar tot allò que porten a les partitures i que fa dies que estan assajant.

Aquesta tradició es perd en el temps de la nostra història. Trobem algunes referències cap al segle XVI però és en segles posteriors que agafen molt protagonisme amb el culte popular a la Mare de Déu del Roser, que es farà molt present a les nostres contrades. A Ponts hi ha un retaule esplèndid dedicat al Roser.

El mateix mot caramella ens porta a un instrument casolà que es feia amb un tros de canya, de fusta o d’os i que la gent de l’entorn rural utilitzava per sonoritzar els seus cants populars, molts d’ells de caràcter religiós i popular.

En els nostres dies, les caramelles van lligades al Diumenge de Pasqua, una manera de fer saber i celebrar la Resurrecció en el darrer dia de la Setmana Santa a la gent del poble, i cada dia trobem més pobles i parròquies que recuperen i reprenen aquesta celebració que ara està molt lligada al cicle pasqual. Una presència que ja és esperada per molta gent i visitants que estan de pas a Ponts. Els veïns surten als balcons i fan algun donatiu per als caramellaires per poder pagar així part de les despeses de la festa, i fins i tot un dinar de germanor entre ells. La llargada dels pals facilita que puguin arribar als balcons de les cases, tot i que a la part nova del poble, l’altura dels pisos dificulta aquesta maniobra dels caramellaires.

A les 12, i al «pati de l’església» (plaça de l’església), es retroben amb la gent del poble i les autoritats per participar de la Missa Pasqual i cantada pels mateixos caramellaires. Al final, i abans de continuar la seva visita fins a la Llar de la Gent Gran i la Residència per a rendir el tribut d’agraïment i reconeixement als més grans del poble, encara van regalar a la gent que hi havia a l’ofici religiós un grapat de cançons dirigides per Bernat Bonjorn vingut de Linyola i que va portar el grup de caramellaires.

I a poc a poc tothom es desplaça cap a les seves llars pel dinar de Pasqua i per preparar-se per la tradició de l’endemà, la Mona, que ens tornarà a recordar una altra festa popular ben nostra. I com cada any demanarem a aquesta colla de veïns i veïnes que no es deixen endur pel cansament, per les dificultats en la recerca de voluntaris, per les complicacions de tirar endavant una festa que perviu per la seva «bona tossuderia», que segur que trobaran la complicitat i la gratitud de tots nosaltres. Amb una feina que suposa molts dies d’assaig, de treure hores d’altres coses, de la tasca que fan, especialment amb els més joves, que ja col·laboren en l’activitat, cantant, tocant instruments i vivint una festa que ens hauran d’assegurar perquè pervisqui en els anys. Ells són els garants d’això que estimem i que ho sentim ben nostre. I han d’acabar amb un sorollós i joiós cant que ens diu «Bona Pasqua».

Compartir