Dels dies 21 al 29 de juny, un grup de 22 pelegrins del nostre bisbat d’Urgell, vam visitar els Sants Llocs, la Terra Santa.
El pelegrinatge comença abans de sortir de casa, amb la reunió de preparació i els materials que es reparteixen.
A Terra Santa hem començat les visites pel nord del país. Primer Natzaret: a la basílica de l’Anunciació hem escoltat l’àngel que anunciava a la Verge Maria. I en el taller de Josep hem comprès el valor del sí que digué Josep a l’obra de la salvació que Déu iniciava. També ens acostàrem a la sinagoga i a la font de Maria.
A la tarda, a Canà de Galilea, tot evocant les bodes en les quals Jesús convertí l’aigua en vi, els matrimonis han renovat el seu compromís de compartir el vi del compromís matrimonial. I hem gaudit de l’ambient del llac de Tiberíades sentint-nos com els apòstols a la barca amb Jesús.
L’endemà encara seguíem l’activitat apostòlica de Jesús: amb les Benaurances, la multiplicació dels pans, el Primat de Pere, Cafarnaüm i la muntanya del Tabor. Tots llocs ben emotius i amb molt de missatge evangèlic.
En organitzar el pelegrinatge, havíem decidit passar dues nits a Betlem. La Missa a la cova del naixement de Jesús fou un dels moments més fascinants, com per als pastors o els Mags.
I arribem a Jerusalem, el terme dels nostre pelegrinatge. Els dies a la Ciutat Santa són intensos i plens de vivències: la muntanya de les Oliveres, amb els llocs de l’Ascensió, el Pare Nostre, el Dominus Flevit (l’indret on Jesús plorà preveient la destrucció de la ciutat que Ell estimava), l’Hort de Getsemaní, on encara se sent l’agonia de Jesús, i la tomba de la Verge Maria…
Seguim per la Via Dolorosa: la Piscina probàtica i església de Santa Anna (lloc del naixement de la Mare de Déu), els santuaris de la Flagel·lació, condemna de Jesús i arc de l’Ecce Homo, on ressona en el cor el crit homicida: “crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo”…
En el recorregut cap al Calvari i Sant Sepulcre et trobes amb molta gent absolutament indiferent al que tu estàs vivint. Tocar la pedra del Calvari i entrar a la sepultura -buida- de Jesús produeix la sensació de joia esclatant com la Magdalena davant del seu Senyor.
Completen el pelegrinatge la visita al Cenacle. Un lloc tant emblemàtic: Últim Sopar, aparicions de Jesús ressuscitat, vinguda de l’Esperit Sant, però tan fred actualment en mans dels jueus. El Gallicantu, on sents el gall com canta les febleses de Pere i de cadascú de nosaltres… El lloc del naixement de Joan Baptista i de la visitació de la Verge a la seva cosina Elisabet, on els arbres i tota la naturalesa semblen cantar “la meva ànima magnifica el Senyor…” I Betània, on la tomba buida de Llatzer ens recordava aquelles paraules del Mestre: «el qui creu en mi, encara que mori viurà”.
El pelegrinatge a Terra Santa ha estat definit com el cinquè evangeli. No hi ha dubte que, qui ha visitat la terra de Jesús, escolta i llegeix l’evangeli amb una incomparable frescor i vitalitat. I no pot deixar de dir allò que ha viscut.
