El dia 24 de juliol un grup de preveres de l’Alt Urgell acompanyats dels seminaristes de la Diòcesi i del diaca Mn. Pere Morales duguéreu un pelegrinatge a la Vall d’Eina, Llo i Aiguatèbia (Capcir Haut Conflent) presidits pel Sr. Arquebisbe Mons. Joan-Enric Vives que complia aquell mateix dia 65 anys i volgué celebrar-ho amb els preveres d’Urgell en el que fou un bonic dia de convivència i fraternitat sacerdotal.
Des del Seminari diocesà d’Urgell s’inicià la jornada i la primera parada fou el poble de Llo situat a la regió del Llenguadoc-Roselló. Allà els preveres pogueren visitar l’església de St. Fructuós de Llo seguint les explicacions que una laica compromesa de la parròquia els donà. La parròquia de St. Fructuós de Llo és mencionada ja en l’Acta de la Consagració de la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell l’any 839 amb el nom llatí de Allone. L’església és de la segona meitat del s. XII i la planta de la nau és trapezoïdal amb un absis cobert com la nau, amb una volta apuntada. En ambdós costats de la nau es van construir dues capelles per costat, amb data, segons hi ha inscrit en una finestra, de l’any 1707. Acabada la visita de l’església els preveres feren una pregària encomanant la pau al món especialment a Terra Santa i Síria.
Posteriorment i sota la guia del qui fou Rector de Puigcerdà i gran coneixedor de La Cerdanya, Mn. Jordi Gasch, els preveres s’adreçaren envers la població d’Eina. Als voltants d’Eina pogueren fer una parada a un esplèndid mirador de La Cerdanya on pogueren contemplar sobretot la bellesa del majestuós pìc del Carlit de 2.921 metres d’alçada. A continuació visitaren la Reserva Natural de la Vall d’Eina on els preveres units cantaren la tradicional canó catalana de Muntanyes del Canigó i on Mn. Gasch declamà el famós poema de Mn. Cinto Verdaguer «Canigó» publicat l’any 1886.
Posteriorment es traslladaren a la població de La Llagona a la confluència amb l’Alta Cerdanya. Allà visitaren l’església parroquial de Sant Vicenç que fou bastida al 1200, substituint la del 942 en un antic emplaçament. La nau romànica, amb un bon aparell de pedra tallada i elements de fortificació, resta intacta no així l’absis que va ser modificat completament passant a ser quadrat (1740). Es conserva un retaule del 1743, elements d’un baldaquí (1200) i d’un frontal d’altar de tradició romànica (1300). Particularment important és el Crist romànic conegut amb el nom de «El Crist de La Llagona» que destaca per la seva expressió i la seva bellesa. Els membres de l’associació «Els amics de l’església de La Llagona», que han contribuït en els darrers anys en la seva restauració i recuperació dels seus elements patrimonials, van guiar els preveres d’Urgell en la seva visita i al final de la mateixa van regalar al Sr. Arquebisbe un exemplar del llibre «Le Christ de La Llagonne» dels autors Gérard Bessière i Hyacinthe Vulliez.
Després de recuperar forces amb un dinar a la població de Montlluís el pelegrinatge arribà al seu cim: la visita a la població d’Aiguatèbia lloc on va néixer el Bisbe d’Urgell Sant Ermengol a la segona meitat del segle X. Sant Ermengol fou Bisbe d’Urgell entre el 1010 i el 1035. Era nebot del bisbe Sal•la, del qual fou auxiliar i, després, successor en el govern de la seu urgellenca. Instituí la canònica l’any 1010 i començà la nova catedral, consagrada el 1040 pel seu successor Eribau. La Diòcesi d’Urgell celebra la seva festa el dia 3 de novembre.
A la seva arribada a Aiguatèbia els preveres foren rebuts per l’Il•lm. Sr. Alcalde de la població, M. Georges Vicens; per l’Il•lm. Sr. Rector d’Aiguatèbia Jean Baptiste Malirach i per molts veïns de la població que mostraren la seva satisfacció per la presència de l’Arquebisbe d’Urgell i els seus preveres. Posteriorment tingué lloc una Eucaristia a la bella església parroquial d’Aiguatèbia que té un retaule a l’altar major on llueix la figura del Bisbe St. Ermengol. El Rector de la Parròquia s’adreçà al Sr. Arquebisbe mostrant-li la seva alegria i la de tots els veïns per la seva presència acompanyat dels preveres d’Urgell. Mons. Joan-Enric Vives agraí l’acollida generosa i en les paraules inicials de l’Eucaristia recordà els tradicionals vincles d’amistat i veïnatge que uneixen el Bisbat de Perpignan-Elda amb el Bisbat d’Urgell. La comarca històrica de l’Alta Cerdanya pertanyia al Bisbat d’Urgell però l’any 1802 va passar al Bisbat de Perpinyà (a canvi, el Bisbat d’Urgell va rebre la Vall d’Aran).
A la seva homilia l’Arquebisbe va glossar la figura del Bisbe Sant Ermengol i com sempre es mostrà com un Pastor bo i humil disponible a servir el Poble de Déu que se li havia encomanat. Ermengol, cultivat en l’oració i la lectura de la Paraula de Déu a l’escola catedralícia prop del seu oncle i predecessor el bisbe Sal•la (981-1010), ens fa estimar del tot Jesucrist, i aquesta és la clau de la seva santedat i del seu amor a les realitats eternes. Per donar culte a Déu totpoderós, dugué a terme la construcció de la Catedral de Sta. Maria d’Urgell que consagraria el seu successor Eribau el 1040. Mons. Vives animà els cristins a tenir sempre entranyes de misericòrdia per a proclamar l’alegria de l’Evangeli amb molt de goig i entusiasme per tal de superar les dificultats del dia a dia i anunciar així el Regne de Déu. Cal que els cristians siguem testimonis de l’Amor de Déu especialment envers els més pobres, marginats i els qui més pateixen. En aquest sentit l’Arquebisbe subratllà com no ens pot ser indiferent la situació que actualment viuen els cristians de Gaza, de Síria, de Nigèria i els qui són perseguits arreu del món. Finalment, Mons. Vives va animar els fidels a pregar perquè l’Esperit Sant enviï al Bisbat de Pergpignan-Elda un nou bisbe segons el cor de Déu. S’està l’espera de l’arribada d’un nou bisbe després que l’anterior prelat Monseigneur André Marceau fos nomenat nou bisbe de Niça.
Al final de l’Eucaristia Mons. Vives regalà a l’Il•lm. Sr. Alcalde i al Sr. Rector d’Aiguatèbia, el llibre de St. Ermengol que l’Arxiver diocesà i Canonge, Mn. Benigne Marquès va escriure amb motiu del mil•lenari de la consagració episcopal del Bisbe Sant. Un veí del poble feu ofrena a Mons. Vives d’un llibre del l’any 1654 de l’autor Pedro de Tàpia, Arquebisbe de Sevilla, que comprèn un tractat de doctrina moral.
Un piscolabis ofert per l’Ajuntament on els preveres pogueren saludar els veïns d’Aiguatèbia clogué el pelegrinatge dels preveres que serví per enfortir els llaços de la fraternitat sacerdotal i de la mútua coneixença i comunió entre ells.
