Els dies 13 i 14 de febrer, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra Mons. Joan-Enric Vives va ser rebut com a Germà de la Hermandad de la Verge de la Soledat, el nom oficial de la qual és «Pontificia y Real Hermandad Sacramental de Ntra. Sra. de Roca Amador, Ánimas Benditas, Beato Marcelo Spínola y Primitiva Cofradía de Nazarenos de María Santísima en su Soledad» amb seu a la Parròquia de St. Llorenç Màrtir de Sevilla i que remunta els seus orígens al segle XVI.
Mon. Vives va participar en el darrer dia del «Quinario», el dia 13, predicat pel Rv. D. Ramón Valdivia Giménez, Director del Centre Teològic de Sevilla, i va presidir l’Eucaristia. En finalitzar fou nomenat «hermano» de la Hermandad, va prestar el jurament davant la Sagrada Imatge i va dir unes paraules en resposta a la càlida acollida que li féu el Hermano Mayor de l’Hermandad D. José Ramón Pineda Llorca, i el Consiliari Rv. D. Francisco de los Reyes Rodríguez López, amb la Junta de Govern de la Hermandad. Al vespre va visitar la seu de la Hermandad i va conèixer de prop molts dels seus membres, la Junta de Govern, i totes les activitats de catequesi, caritat, guarderia, joves, celebracions diverses al llarg de tot l’any que duu a terme la Hermandad.
L’endemà primer diumenge de Quaresma,va presidir la Solemne Funció principal d’Institut de la Hermandad, predicà l’homilia, i després a l’ofertori es féu la solemne i pública protestació de fe de tots els Germans presents, tocant amb la mà als Evangelis i besant les Santes Regles de la Hermandad. Posteriorment va tenir lloc un dinar de germanor.
La Germandat de la Soledat va sorgir a Sevilla a mitjans del segle XVI, quan aquesta Ciutat arribava a la màxima esplendor de la seva història a en aconseguir el lideratge entre les grans capitals d’Occident, a causa principalment del monopoli del comerç amb Amèrica que la van convertir en un centre cosmopolita de primer ordre. La primera constància documental que tenim de l’existència de la Confraria es remunta a l’any 1549, quan sabem que residia i sortia del monestir de Santo Domingo de Silos de Sevilla, que es trobava sobre l’actual solar de la parròquia de Sant Benet, extramurs, no lluny de la Porta de Carmona. Pocs anys després, la Corporació es va constituir oficialment, constant que les seves primeres Regles foren aprovades el 1557. Aquestes ordenances originals van ser model per a la fundació d’altres confraries de la mateixa advocació a Andalusia i a Amèrica, que a més d’emular aquesta normativa pel que fa a culte i organització interna, també van adoptar l’aspecte extern de la Soledat sevillana.
