L’Agrupament Escolta Ivarsenc viu l’educació, el lleure i la natura

Han estat 10 dies on els valors de l’escoltisme s’han fet ben vius en el cau ivarsenc. Del 10 al 19 de juliol 120 nens, caps i intendents han conviscut en el petit poble d’Esponellà (Pla de l’Estany-Girona) i han compartit, dia a dia, els ideals del moviment scout. El cau d’Ivars és un dels 8 agrupaments de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya que hi ha al nostre bisbat, i que cada setmana porten a terme una proposta d’educació en el lleure a través de l’espai del cau, a més de desenvolupar activitats cíviques i comunitàries en l’entorn del municipi ivarsenc i comarca. Com a finalització del curs han realitzat aquests campaments que s’han preparat i organitzat amb l’ajuda dels caps (monitors/es) i també de la branca (grup d’edat) dels Truc, joves de 18 anys, que saben fer més coses que sortir de festa o restar ajaguts al sofà de casa. Una feinada d’hores de preparació, de fer horaris, programar excursions i activitats, desenvolupar tallers… 

Tota aquesta feina té la seva recompensa amb les cares d’alegria i les vivències dels nens que hi han participat. Enguany la forta calor que s’ha viscut a tot el territori també ha fet adaptar el programa d’activitats i no cal dir que la piscina i els jocs d’aigua s’han endut moltes hores del seu horari. També els àpats han buscat alleugeri la calor i refer forces, i no cal dir, que l’equip de cuina han fet una esplèndida feina, així infants i joves cada dia han deixat els plats ben escurats. Però al costat de l’aigua i els àpats també cal posar-hi el gran tema de la natura i el territori, enguany el grup del més grans han fet una part de GR92 (un gran sender que fa un recorregut per tot el litoral del Mediterrani europeu) que travessa la costa catalana, més concretament els gairebé 50km que separen la ciutat de Roses fins el Port de la Selva. Un itinerari amb dos dies, fent nit a Cadaqués, allà sota l’aixopluc de l’ermita de sant Baldiri, una nit de compartir i poder mirar la claror d’un cel ple d’estrelles i de reforçar l’amistat. No cal dir que la dificultat del recorregut, de la calor, del cansament dels més petits i no tant petits va estar superada amb escreix pels molts moments del compartir, de l’ajudar, del riure i d’una impressionant natura, el gran regal del Creador, que ens va ajudar a trobar-nos amb nosaltres mateixos per poder superar els molts obstacles trobats en el camí, semblant al que ens passa en la vida. Moments en que els ànims, les mirades, les paraules de suport van aconseguir la gran fita poder fer l’excursió programada pels caps de l’agrupament. Tots els seus responsables, i especialment l’estrenat director, el Sergi, poden estar ben contents de la fita aconseguida. 

Tornant a la feina del campament també es va treballar l’educació en els valors, i en diferents espais de l’horari es feia present aquesta tasca formadora, especialment a l’hora de la patrulla i tambe´en el “Bona Nit”. Enguany, a més dels recursos propis de minyons, vam treballar alguns dels materials recollits al llibret realitzat per la Fundació Esplais Santa Maria de Núria “Atura’t”, aprofitant algunes de les dinàmiques de reflexió i el renovat repertori de benediccions de taula una gran encert que agraïm que els esplais comparteixin amb els caus i tothom que vulgui. 

I fins i tot ens vam atrevir amb un dels grups dels més petits a veure i a reviure el Càntic de les Criatures i de passada la Laudato si amb una experiència molt senzilla d’excursió per l’entorn i poder gaudir de la “germana aigua” i la “germana terra” i fer veure als més petits la importància que tenen per a tots nosaltres, aquí reflectit amb l’agricultura de la zona del Pla de l’Estany que havien acabat la campanya de la collita de cereals. 

I al final la tornada a casa dels nens i adolescents, amb molts bons moments, amb vivències que quedaran guardades en la motxilla de la vida, que dia a dia van omplint. Per als caps la feina ben feta, feina difícil per les moltes hores emprades i el cansament acumulat dels dies que afectava a la seva pròpia relació. Un esforç que volem subratllar (i aquí també hem d’incloure els monitors dels nostres esplais parroquials) fan de manera desinteressada i gratuïta, només perquè ells un dia van ser els petits escoltes i ara tenen l’honor de ser els caps, i d’aquí a un temps seran els seus fills (com ja passa) que seran els nous escoltes, una roda que dona sentit a un agrupament que durant el proper curs celebrarà el seu 20 aniversari, d’una feina ben feta. Moltes felicitats i com es diu en el llenguatge escolta “sempre a punt”.