La festa litúrgica de la Mare de Déu de Meritxell és sempre una data molt esperada pels fidels del Bisbat d’Urgell i molt especialment pels que conviuen a les set Parròquies andorranes. Meritxell, llum del migdia, ha il·luminat una efemèride molt especial, les noces d’argent episcopals de Mons. Joan-Enric Vives, i han estès l’intens resplendor de la jornada a tota la gent que viu al territori diocesà i que ha estat testimoni durant gran part dels darrers vint-i-cinc anys del zel pastoral de l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep.
La solemne celebració eucarística de les onze del matí ha estat presidida per Mons. Joan-Enric i concelebrada pels sacerdots i diaca de les Valls d’Andorra. Els preveres de les Valls d’Andorra han volgut manifestar la seva estima fraternal a l’Arquebisbe Joan-Enric tot obsequiant-lo amb un bàcul bellament treballat. Ha estat a l’inici de la solemne Eucaristia a la qual han assistit, com és tradició, els representants de les principals institucions andorranes: tot just després del cant que ha acompanyat la processó d’entrada de l’Arquebisbe i els concelebrants. L’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries, ha adreçat a Mons. Vives unes paraules de felicitació pels 25 anys que s’han acomplert enguany (concretament el 5 de setembre) de la seva ordenació episcopal, i alhora d’agraïment per la seva guia i magisteri pastoral des que va arribar a la Diòcesi d’Urgell.
Mons. Sàrries ha començat recordant precisament que el pontificat de Mons. Vives ha estat vinculat al Bisbat d’Urgell els darrers disset anys, “els dos primers com a Bisbe coadjutor del Dr. Martí, de feliç memòria. I després, ja fa quinze anys, com a Bisbe diocesà i Copríncep del nostre estimat Principat d’Andorra. En escaure’s aquest aniversari tan especial, que, tal com ha recordat l’Arxiprest, coincideix en l’any del vint-i-cinquè aniversari de la Constitució del Principat d’Andorra, “els sacerdots de les parròquies de les Valls hem considerat oportú fer un obsequi al Senyor Arquebisbe: li ofrenem un bàcul”, que és, juntament amb la mitra, la distinció episcopal en l’Església des del segle IV.
El bàcul, simbolitza la funció de pastor, la responsabilitat d’atendre i cuidar dels fidels que li són encomanats, ha explicat l’Arxiprest de les Valls. Ens recorda i fa reviure aquell verset del salm 23: “la vostra vara de pastor m’asserena i em conforta”.
A continuació de les paraules de Mn. Sàrries, el sacerdot més gran de la Diòcesi, Mn. Josep Maria Solé, de 92 anys, que actualment resideix al Seminari diocesà d’Urgell, i el sacerdot més jove, Mn. Emili Villegas, nascut a Andorra la Vella el 1986, i actualment vicari parroquial d’Escaldes-Engordany i Encamp (i, a més, és dóna la feliç coincidència que va ser batejat per Mn. Solé), han recollit el bàcul dels peus de la Mare de Déu, on era en ofrena i li han lliurat a Mons. Vives, que l’ha beneït i ha agraït l’obsequi amb unes paraules carregades de sincera emoció. En acabar, el temple ha esclatat espontàniament en aplaudiments.
Com ha recordat Mons. Joan-Enric, el bàcul també evoca Jesucrist, el Bon Pastor, aquell que coneix les ovelles com ningú, aquell que les uneix en la caritat, aquell que les mena a les bones pastures, que ajuda les que més el necessiten… Aquell, en definitiva, que dóna la vida per les ovelles. El bàcul és un signe que els Bisbes condueixen els fidels, el Poble de Déu, com un pastor el seu ramat. Per això, Mons. Vives ha volgut que la celebració de la festa de la Mare de Déu de Meritxell d’enguany servís per renovar el seu compromís com a successor dels apòstols, Bisbe, i de servir la Diòcesi d’Urgell i el Principat d’Andorra, guiat sempre per la veritat i l’amor, amb l’estil pastoral de Jesús, el Bon Pastor.
El bàcul pastoral que els sacerdots d’Urgell han ofrenat a l’Arquebisbe Joan-Enric té una alçada d’un metre i noranta centímetres. La part corbada ha estat construïda a partir d’una tija de llautó treballada manualment en un torsió anomenada “salomònica”, realitzada utilitzant una peça d’acer amb les mesures interiors i al foc, arrodonint suaument el metall. Està rematada amb una petita peça massissa que fa la forma de bastó de pastor d’ovelles. A l’interior de la volta hi ha una creu també feta a mà pels artesans que remarca el caràcter del bàcul, i que l’orfebre ha treballat imitant l’escorça d’una branca.
Aquesta part està rematada a la seva part inferior per un dau en el qual hi ha gravats a diamant dos escuts: el del Principat d’Andorra i el propi de Mons. Joan-Enric Vives, un a cada costat. Al davant hi ha una creu i al darrere es pot llegir el lema de l’Arquebisbe d’Urgell: “Parare Vias Domine” (“Preparar els camins del Senyor”).
Els trams inferiors estan realitzats en el mateix acabat salomònic, alternant amb fusta de samba, d’una veta molt fina i molt lleugera de pes. El peu és també de llautó polit amb una petita bola.
A continuació ha prosseguit la celebració eucarística, solemnitzada pel Cor dels Petits Cantors d’Andorra, dirigida per Catherine Metayer, i molt participada pels centenars de pelegrins arribats de les set Parròquies d’Andorra i de molts altres indrets de la Diòcesi d’Urgell que omplien a vessar el Santuari Basílica de la Patrona del Principat.
En acabar la celebració, el Cor dels Petits Cantors ha interpretat els goigs a la Mare de Déu de Meritxell i l’himne andorrà, mentre els fidels s’atansaven a venerar la imatge de la Patrona del Principat. Minuts més tard, al claustre del Santuari les autoritats i molts feligresos han volgut saludar personalment a l’Arquebisbe per expressar-li la seva felicitació per les noces d’argent episcopals, al temps que les notes d’una cobla convidava als pelegrins a una ballada de sardanes per cloure la diada festiva, tot compartint un tast de coca i vi dolç.
