La Gna. Victòria Molins va parlar el divendres 7 de setembre, de la seva experiència en el tracte amb els joves, -i especialment els joves amb més risc d’exclusió- als voluntaris i treballadors de Càritas de la Diòcesi d’Urgell. Ho va fer en el tradicional recés anual que va aplegar més de seixanta voluntaris i treballadors de les diferents Càritas d’Urgell i de la Càritas Nacional d’Andorra, i que va tenir lloc a la Residència de la Sagrada Família d’Urgell a La Seu d’Urgell.
El recés fou presidit per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, i pel Delegat diocesà de Càritas, Mn. Jaume Mayoral i els Directors de Càritas d’Urgell, Sr. Josep Casanovas i Càritas Andorrana, Sr. Amadeu Rocamora.
L’Arquebisbe Joan-Enric va presentar la Gna. Victòria Molins, religiosa, als assistents al recés i va destacar la seva tasca al costat dels joves, dels presos i de les dones en els barri del Raval de Barcelona, on viu amb la seva comunitat, de la Companyia de Santa Teresa de Jesús.
La Gna. Victòria Molins va posar èmfasi en la seva xerrada en què «si els joves han de ser una prioritat de l’Església i els pobres són els preferits de Déu, els joves més pobres i desfavorits han de ser una prioritat per a Càritas i per tots els que vivim un compromís cristià». A través de la seva experiència va voler dividir els joves en tres grups diferenciats: els joves amb inquietuds, una majoria de joves sens inquietuds aparents, i un tercer grup de joves «nini» que tot sovint acaben en la marginació. Per la Gna. Victòria és de suma importància reconèixer la realitat, interpretar-la i integrar-la. Els joves es mostren amb inquietuds, més enllà de les aparences, i s’ha de ser capaç d’interpretar les senyals positives que ofereixen i aprofitar-les per atreure’ls a la persona de Jesús, per que estan oberts a fer el bé i els atreu l’acció solidària. Potser aquest interès per un món més just és un primer pas per començar a transmetre la fe. També feu un repàs dels trets importants de les noves generacions, a partir dels estudis del sociòleg catòlic Javier Elzo: es tracta de famílies menys nombrosos que les d’abans, hi ha molts fills únics, l’adolescència es caracteritza per començar abans i acabar més tard, usen les noves tecnologies per comunicar-se, provenen de moltes ètnies i cultures d’origen, viuen en famílies més fràgils, tendeixen a banalitzar les drogues i alcohol, associant aquest darrer amb la diversió nocturna. Per a ells és important la relació amb els amics, el temps lliure i la política i se senten allunyats del treball i la religió; pel que tenen estudis primaris és més important guanyar diners i pels universitaris, la parella, la vida sexual i la política. Pertanyen menys a les associacions i son pocs els que volen canviar la societat.
La Gna. Victòria Molins animà els responsables de Càritas a ser capaços d’estar atents a les necessitats dels joves, a escoltar-los i acompanyar-los, especialment a aquells joves amb necessitats importants afectives o familiars. Va destacar com Càritas és una institució d’Església ben vista i reconeguda i com pot ser per als joves atraient dur a terme actes de servei en favor dels altres.
Posteriorment tingué lloc un treball per grups amb preguntes sobre les actituds que el Papa Francesc ofereix per a treballar amb els joves a partir de 5 verbs: primerejar, involucrar-se, acompanyar, fructificar i festejar. Els diferents grups posaren en comú el treball realitzat per grups destacant els aspectes positius i negatius que des de Càritas es capten amb el treball amb els joves.
A continuació, a la capella de la Residència de la Sagrada Família d’Urgell, va tenir lloc l’Eucristia que fou presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pel Delegat diocesà de Càritas, Mn. Jaume Mayoral: pel Delegat d’ensenyament, Mn. Josep Chisvert; pel Consiliari de la Federació d’Esplais Santa Maria de Núria, Mn. Joan Pau Esteban i per Mn. David Codina.
A la seva homilia l’Arquebisbe glossà les lectures proclamades en aquell dia que insistien en la necessitat de ser audaços i atrevits per buscar camins nous perquè la fe pugui ser coneguda i estimada pels joves i recordà com tot treballador de Càritas hauria de poder dir el que St. Pau afirmava a la lectura proclamada: “Germans, que la gent no vegi en nosaltres més que uns servidors de Crist, administradors del que Déu s’ha proposat. Doncs bé, dels administradors, l’únic que n’esperem és que siguin fidels”.
Posteriorment a la Residència tingué lloc un dinar de germanor on els treballadors i voluntaris de Càritas d’Urgell volgueren obsequiar l’Arquebisbe Joan-Enric amb un petit obsequi com a regal pels seus 25 anys d’ordenació episcopal celebrats el passat dia 5 de setembre.
