Aquest cap de setmana Ponts ha viscut amb intensitat dues festes del calendari tradicional i religiós del poble. Per una banda el dissabte celebrava la festa de Sant Antoni de Pàdua, i com és costum, durant tot el dia molts devots es van atansar a la imatge que hi ha al carrer Vilanova per encendre un ciri i fer-hi una pregària. Amb tot, l’acte més participat és el rés del rosari a mitja tarda. Enguany la pluja i les tempestes no van aconseguir ajornar l’acte de devoció, i el centenar llarg de fidels es van aixoplugar als porxos de la plaça per resar junts a la Verge i en acció de gràcies a Sant Antoni. En acabar, els veïns del carrer Vilanova van oferir un bon berenar a tots els assistents a la celebració.
Així mateix, és el diumenge després del Corpus el dia més popular i devocional per als pontsicans i pontsicanes. Aquest 14 de juny s’ha celebrat amb molta participació la Festa del Roser, una festa que ha començat a les 6 del matí a la plaça de l’església, quan comença a clarejar el dia i els músics han interpretat pels carrers el «toc de l’albada», un toc que recorda als veïns que és la Festa del Roser. Després ha tingut lloc el rosari de l’aurora, i una mica més tard al migdia el so de les campanes, de la música de la banda, del soroll dels infants, dels gegants del poble, del seguici de les autoritats han marcat l’inici de l’ofici religiós en honor a la Verge Maria. Una celebració on el protocol no escrit dels segles marca els diferents moments, des de l’entrada dels nens amb el «Ballet de Déu», la benedicció de les roses, i al final de la celebració el canvi de les majorales que durant un any han viscut el seu mandat, marxen una soltera i una casada i entren una soltera i una casada, entre els aplaudiments d’una església plena de gent.
I a la tarda encara hi ha hagut un moment per a tornar a l’església, ara amb petit grupet, els infants amb vestits tradicionals acompanyats dels pares, que junts han mirat i han pregat a la Mare de Déu del Roser, tot demanant-li, com diu un dels seus títols de «Reina de la Pau», per la pau arreu del món. Després a «La Sala» han regalat als molts assistents tot un ventall de balls i danses que formen part del nostre costumari tradicional i que encara perviuen per la feina feta i desinteressada d’un grup d’antigues majorales.
