La pregària com una íntima relació d’amistat amb Déu; la humilitat entesa no com una valoració empetitida de la condició humana o de les capacitats personals sinó com una mostra de reconeixement de la grandesa del Creador; el sentit evangèlic, la necessitat de dur el testimoni de Crist amb fets més que amb paraules; i el fort sentit eclesial de qui se sentia altament concernida per les dificultats que havia d’enfrontar l’Església del seu temps. El P. Agustí Borrell OCD, Superior Provincial dels Carmelitans Descalços de Catalunya, destacava aquests quatre punts com els pilars principals sobre els quals s’assentava l’espiritualitat de Santa Teresa de Jesús, Doctora de l’Església, en la Jornada de Formació per als Preveres que va tenir lloc el matí del 13 d’octubre al Seminari diocesà d’Urgell, presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i a la qual van assistir una cinquantena de sacerdots diocesans.
El dimecres dia 15 d’octubre, festa litúrgica de la Santa, s’inicia l’Any jubilar de commemoració del cinquè centenari del naixement de Santa Teresa (1515), tot un any curull d’activitats a Àvila i arreu de l’Estat espanyol, destinades a recordar i enaltir la vida i l’exemple cristià de la gran mística Teresa de Jesús. És per aquest motiu que a la primera jornada de formació per als preveres del present curs es va voler convidar algú que coneix molt i molt bé el que Santa Teresa representa, com a figura cabdal de la història de l’Església, així com també el gran valor que avui dia tenen les seves ensenyances i els seus escrits, perquè avui, com en la seva època, «no és estrany sentir l’amenaça del desànim», explicava el P. Borrell.
Santa Teresa va néixer el 28 de març de 1515 a Àvila. Tot just dos anys abans que Martí Luter pengés a la porta de l’església del palau de Wittenberg (Alemanya) les seves 95 tesis contra les butlles del Papa, encetant així un dels períodes més convulsos que ha viscut l’Església a Europa en tota la seva història. Teresa creix en una família il·lustrada i en un ambient cristià, alimentat sobretot per la seva mare, de la qual tanmateix quedaria òrfana als 13 anys. Aquests anys d’infantesa, i el que va viure durant la seva adolescència, amb el seu oncle van enfortint en el seu interior «una espiritualitat robusta, transformadora», seran els que li donaran els trets espirituals reformadors que la guiaran en la seva vida religiosa.
El P. Borrell va dedicar la primera part de la seva intervenció a resumir la biografia de la santa, mentre que en la segona, es va centrar a desenvolupar els aspectes fonamentals de la seva espiritualitat abans esmentats, així com a comentar alguns fragments dels seus escrits, en els quals es palesa una personalitat forta (malgrat va ser una dona amb una salut més aviat feble), inquieta pel que succeeix al món, tant al continent europeu com a les missions dels territoris americans, aleshores recentment descoberts i colonitzats.
Va tenir una vida extraordinàriament activa, i malgrat això sempre va parar molt atenció a la dimensió interior de la persona, a la necessitat d’aprofundir en l’autoconeixement per poder arribar a la més oculta de les estances del «castell interior», que és on hi ha Déu, «el tresor més preuat». El camí per a accedir a aquesta morada interior és l’oració, i d’aquí que en el pensament i l’obra de Santa Teresa l’oració esdevingui el principi fonamental de la vida cristiana.
Oració i també determinació per servir nostre Senyor, cadascú en la mesura de les seves forces, sense voler fer «torres sense fonament, perquè el Senyor no mira tant la grandesa de les obres com l’amor amb què es fan», tal com ella mateixa aconsellava a les germanes del seu Orde reformat, però alhora sense defallir davant els obstacles que ens puguem trobar en el camí.
El 4 d’octubre de 1582, cap a les 9 de la nit, Teresa mor a Alba de Tormes. Tenia seixanta-set anys d’edat. Aquell mateix dia entrà en vigor la reforma gregoriana del calendari; així doncs, l’endemà del 4 va ser el 15 d’octubre, i per això actualment la festa litúrgica de la santa se celebra en aquesta data.
Una pregària conjunta dels preveres a la Capella del Seminari va cloure la sessió del matí. A la tarda, després del dinar de germanor, els sacerdots van poder visitar la nova seu dels Arxius del Bisbat, guiats per les explicacions de l’Arxiver Capitular i Diocesà, Mn. Benigne Marquès i del Vicari general Mn. Josep M. Mauri.
Els actes de l’any dedicat a Santa Teresa que es faran a Catalunya s’aniran anunciant oportunament a la web www.stj500.cat.
A l’inici de la Trobada formativa els preveres van pregar amb l’oració oficial del Vè. Centenari que és aquesta:
Pregària
Déu i Pare nostre,
us lloem i us beneïm
perquè ens concediu la gràcia de celebrar
el Vè. Centenari del naixement de Santa Teresa de Jesús.
Senyor Jesucrist, «amic veritable»,
ajudeu-nos a créixer en la vostra amistat,
perquè com Teresa, filla de l’Església,
donem testimoni de la vostra alegria davant del món,
atents a les necessitats de la humanitat.
Esperit Sant,
ajudeu-nos a avançar,
«amb consciència neta i humilitat»,
en el camí de la vida interior,
fonamentats en la veritat,
amb despreniment renovat
i amor fratern incondicional.
Com Teresa de Jesús,
mestra d’espiritualitat,
ensenyeu-nos a pregar i a dir de tot cor:
«Vostra sóc, Senyor, he nascut per a Vós,
què maneu fer de mi?»
Amén.
