La Mare de Déu de Meritxell, la Mare i Protectora del Principat d’Andorra, sempre ens convoca a casa seva el 8 de setembre, però també al llarg de l’any, per guiar-nos i unir-nos, fent camí junts tots els andorrans. Des del “senyal de la gavernera”, aquell roser silvestre que va florir en ple hivern, que ens acompanya i ens sorprèn amb el miracle constant de la seva guia i protecció. Si un roser floria a l’hivern, és que el poder de Déu i de la seva Mare, la Verge Maria, és més gran que totes les foscors que ens puguin assetjar. “A Déu, res no li és impossible!”, li fou dit a Maria en l’anunciació, i aquesta fe ens ajuda a anar endavant, a fer camí de fe i d’esperança, a mantenir els compromisos i responsabilitats, enfortits per l’ajuda del cel.
Els Andorrans som un poble amb arrels que s’endinsen enllà de la història, un poble muntanyenc, afaiçonat per les seves antigues i sempre noves tradicions religioses i socials. La Verge Maria, com a bona Mare, sempre ens recorda des de Meritxell que hem de ser llum esclatant com la del migdia enmig del nostre món (Meritxell ve de meridies, medius dies, “llum refulgent del migdia”). Ser llum, avui, ha de significar que ens hem d’estimar de tot cor com a germans; que no hem d’acceptar mai la mentida, ni la difamació, ni la violència sinó la pau i la justícia; que no hem de ser egoistes sinó defensar la vida sempre i posar la dignitat dels més febles i necessitats al centre de la nostra societat; que hem de construir un món més fratern i una Andorra més solidària i més justa.
Un any més els Andorrans pugem al Santuari de Meritxell per celebrar amb goig la gran festa d’Aplec de tot el país unit. Enguany hi anem amb una agraïda acció de gràcies pels 25 anys de la Constitució democràtica del Principat. Posarem a les mans de la Mare de Déu de Meritxell el nou curs escolar, social i polític que comença, i li demanarem que beneeixi l’antiga i noble Nació Andorrana, que sostingui i renovi la fe cristiana, i que ens concedeixi un amor ardent envers tothom, especialment solidari amb els més necessitats.
Ja que el dia 5 de setembre es compleixen els 25 anys de la meva ordenació episcopal, jo hi ofreno enguany a Meritxell, la meva acció de gràcies pel ministeri episcopal, exercit majorment, disset anys, en el servei a Urgell i Andorra. Se’m va confiar una nova vocació que reprenia la meva entrega sacerdotal, per eixamplar-la i esdevenir bisbe, successor dels apòstols. Pujo a Meritxell a donar gràcies pels beneficis rebuts i a demanar perdó per tants pecats i debilitats que també he aportat en aquests anys de ministeri. Renovaré el meu compromís d’estimar i servir la Diòcesi d’Urgell i el Principat d’Andorra amb totes les meves forces, guiat sempre per la veritat i l’amor, i amb l’estil pastoral de Jesús, el Bon Pastor.
At tots us desitjo una Bona Diada de Meritxell! Que la Mare de Déu ens segueixi ajudant i acompanyant-nos, que ens uneixi en un sol poble agermanat i obert als emigrants, lliure i apassionat pel bé, promotor i defensor dels drets humans, la justícia social, la pau, la solidaritat i el respecte pel medi ambient.
