Barcelona, 25 d’octubre de 2017. El Gran Canceller de l’Ateneu Universitari Sant Pacià i cardenal de Barcelona, Mons. Joan-Josep Omella, ha inaugurat aquest migdia el curs 2017-2018 d’aquesta institució universitària, que integra les facultats de Teologia, de Filosofia i l’Antoni Gaudí, i els instituts superiors de Litúrgia, Teologia Fonamental i Ciències Religioses. L’acte, que s’ha celebrat a l’Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona, ha comptat amb la presència dels bisbes de les diòcesis catalanes. També hi han estat presents el rector de la Universitat de Barcelona, Dr. Joan Elias, i el rector de la Universidad Eclesiástica San Dámaso de Madrid, Dr. Javier Prades.
El rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), Dr. Armand Puig, ha fet un balanç del seu desplegament progressiu: «L’Ateneu es va convertint en una institució necessària per al conjunt de les diòcesis catalanes, que comença a donar els primers fruits i que n’anirà donant molts més. Sant Pacià es converteix en una plataforma acadèmica però també en un espai de reflexió pastoral que pot contribuir a una acció més travada de cara a l’evangelització. D’altra banda, la interacció amb el món de la universitat i de la cultura precisava d’un instrument que pogués situar a pari les institucions acadèmiques directament vinculades amb l’Església catòlica i les administracions i centres universitaris, tant públics com privats».
El curs 2016-2017 s’han produït tres exemples de la sinergia entre l’Ateneu i les realitats pastorals promogudes per la Conferència Episcopal Tarraconense. En primer lloc, la creació de la Càtedra de Teologia Pastoral, per voluntat expressa de la CET, amb la finalitat de dur a terme una reflexió pastoral des de la teologia i que assenyali pistes d’acció pastoral. La Càtedra, que està inserida en la Facultat de Teologia de Catalunya, s’ha creat per a dibuixar els grans marcs de referència de l’acció pastoral, a partir d’un diàleg entre preveres, religiosos i laics, implicats i preocupats per la comunicació de l’Evangeli avui a Catalunya.
En segon lloc, a principi del curs 2016-2017 l’Ateneu va posar en marxa el Diploma de Música Sacra, que té una durada de dos anys acadèmics. La intenció d’aquest Diploma és fer pujar el nivell musical de les celebracions litúrgiques dominicals, tant pel que fa als directors de cants o de cors com als organistes que hi intervenen. Un grup escollit de professors ajuda els alumnes a situar-se millor en la celebració litúrgica i a comprendre el paper que hi juga la música
En tercer lloc, va creixent la col·laboració amb professors experts en el tema de Patrimoni Cultural de l’Església. Les perspectives de col·laboració entre la Facultat Antoni Gaudí i el SIPAJ i l’excel·lent iniciativa que és «Catalonia Sacra», obren moltes possibilitats de futur. També aquí es constata la necessitat de promoure directors de museus, arxivers, guies de turisme religiós i experts que garanteixin el futur del gran patrimoni que la història ha llegat a l’Església, i ho facin amb una preparació fornida des de dintre de l’Església. A això hi ajuden el Màster en Història i Patrimoni Cultural de l’Església, en conveni amb la Universitat Ramon Llull, i el Diploma en Patrimoni Cultural, promogut per la Facultat de Filosofia.
Precisament, en una línia semblant, el curs 2016-2017 s’ha caracteritzat per altres iniciatives que es mouen en el camp de la litúrgia. Obert als professionals de la música, s’ha preparat la primera edició del Màster en Patrimoni Musical Litúrgic, que l’Ateneu i la Universitat de Barcelona proposen conjuntament, i que començarà el curs 2018-2019. Dirigit pel Dr. Jordi-Agustí Piqué, monjo de Montserrat i degà del Pontificio Istituto Liturgico de Roma, el Màster amalgama la pràctica de la música i la celebració litúrgica, com a dues magnituds interseccionades fecundament en el decurs de la història de la cultura europea. Amb un professorat de primer nivell provinent de les moltes realitats musicals del país, aquest Màster palesa la potencialitat del cristianisme com a columna cultural i estímul de la creació artística.
Aquest Màster és fruit del conveni-marc signat amb la Universitat de Barcelona el setembre de 2016, que inclou també un acord ampli de reconeixement de cursos de la Facultat Antoni Gaudí i un gran congrés internacional, que es durà a terme el mes de gener de 2018, amb el títol Què va ser el 1968? Una lectura mig segle després. Aquest congrés, que comptarà amb la intervenció d’una vintena de ponents, és coorganitzat amb el Pontificio Comitato di Scienze Storiche, i serà copresidit pel cardenal de Barcelona, pels rectors de la UB i de l’AUSP, i pel president del Comitato, Dr. Bernard Ardura. El Dr. Armand Puig ha volgut subratllar els molts professors que col·laboren amb els Màsters de la Facultat Antoni Gaudí provinents de les institucions universitàries del país. “L’Ateneu s’està convertint en un punt aglutinador de molts docents que s’avenen de grat a impartir els seus coneixements en les nostres aules –ha destacat el rector de l’AUSP-. Aquesta obertura és molt important com a presència d’Església en el món de la Universitat mitjançant un diàleg científic en aquells camps que ens són propis”.
Finalment, el Dr. Armand Puig ha recordat que el curs 2016-2017 l’Ateneu ha estat admès en les associacions internacionals Federació Internacional d’Universitats Catòliques (FIUC) i la Federació d’Universitats Catòliques d’Europa (FUCE). Són dues institucions vinculades amb la Santa Seu que promouen el treball conjunt i els projectes compartits.
El secretari general de l’AUSP, professor Miquel Ramon Fuentes, ha apuntat les dades de l’alumnat de cadascuna de les Facultats Eclesiàstiques que constitueixen l’Ateneu, que són 636, entre els quals s’inclouen els són alumnes inscrits puntualment en algun dels cursos, simposis o conferències impartits en les diverses institucions acadèmiques que formen l’Ateneu.
Lliçó del Dr. Jaume González Padrós
El Dr. Jaume González Padrós, professor de l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona, ha impartit la lliçó inaugural del curs, que porta per títol In spiritu et virtute Liturgiae. Romano Guardini-Joseph Ratzinger. Ha explicat que «l’anomenat «Moviment Litúrgic», que va ser un corrent tant intel·lectual (teològic) com pastoral, a l’interior de l’Església, a redós d’alguns monestirs benedictins europeus, va ser l’intent de sortir d’una comprensió tòpica de la litúrgia a fi de trobar el seu sentit més genuí, la personalitat més autèntica a la llum de la paraula de Déu i de la Tradició». El Dr. González Padrós ha destacat el paper important de Romano Guardini en la Litúrgia: «Guardini viu aquells primers moments de l’esmentat Moviment en contacte amb el món benedictí alemany, i en dates molt primerenques reflexiona sobre la litúrgia des de la filosofia i la teologia. Tant és així que, l’any 1918 publica el ja clàssic L’esperit de la litúrgia, que s’ha convertit en un referent necessari per a tots els estudiosos de la matèria». Arran dels primers llibres que el jove estudiant seminarista Joseph Ratzinger llegeix hi ha, precisament, el de L’esperit de la litúrgia de Guardini. Des d’aleshores, Ratzinger romandrà fidel seguidor del seu pensament teològic arran de la sagrada litúrgia». «En aquesta línia -ha afegit el Dr. González-, el teòleg i cardenal l’any 2000 publicarà un llibre, volgudament quasi homònim: L’esperit de la litúrgia. Una introducció«.
Per acabar, el Dr. González Padrós ha dit que amb els mestres Guardini i Ratzinger, així com amb aquells que els van precedir, i els que continuen el seu camí, «clamem per una celebració litúrgica autèntica, espiritual i digna de Déu, vital per a una vida cristiana en comunió amb Déu i els germans, i també vital perquè el món cregui».