Dissabte dia 9 d’agost a la Sala de Sant Domènec de La Seu d’Urgell tingué lloc l’acte central d’homenatge a Esteve Albert i Corp (1914-1995), en el centenari del seu naixement. Fou un activista cultural que, entre d’altres coses, va impulsar les representacions del Retaule de Sant Ermengol, l’any 1957. Diverses poblacions de Catalunya i Andorra estan duent a terme durant aquest any actes de record a Albert, en el marc del centenari del seu naixement. El comissari de l’Any Esteve Albert, Jordi Pasques, recorda que l’homenatjat va deixar petjada en moltes de les poblacions on va viure, entre les quals també hi ha la Seu.
L’homenatge comptà amb la presència de l’Il·lm. Sr. Alcalde de La Seu d’Urgell, Sr. Albert Batalla; l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra Mons. Joan-Enric Vives i el Rector de la Parròquia de St. Ot i Degà del Capítol, Mn. Xavier Páres. Els actes s’iniciaren amb la inauguració de l’exposició ‘Esteve Albert, vida i obra’, a càrrec de l’alcalde de la Seu, Albert Batalla, i el director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural, Il·lm. Sr. Lluís Puig. Posteriorment es presentà un documental sobre els inicis del Retaule. El film, produït per Toni Lombarte, inclou una entrevista enregistrada als estudis de RàdioSeu, amb la històrica locutora Celes Pui. Els actes es completaren amb una taula rodona sobre la figura de l’Esteve Albert i el Retaule de Sant Ermengol, on hi intervingueren Celes Pui, Javier Galindo i Jesús Galindo Llangort, moderats per Lluís Obiols. Els actes comptaren amb la presència d’una representació de la família Albert, de les altres poblacions a les quals l’autor va estar vinculat, com ara Dosrius i Bellcaire d’Empordà, aquesta encapçalada pel seu Alcalde.
Biografia
Esteve Albert i Corp, nascut a Dosrius (Maresme) el 1914, va destacar de jove pel seu activisme polític en formacions independentistes de l’època, com ara Estat Català i Nosaltres Sols!, i va col·laborar amb Lluís Companys en el Comitè de Salut Pública durant la Guerra Civil. Després de la guerra, va seguir militant al Front Nacional de Catalunya i va fer d’enllaç a l’exterior amb Pompeu Fabra i Pau Casals.
Paral·lelament a l’activitat política, Albert va dur a terme una intensa tasca cultural en totes les contrades on va viure. El seu llegat inclou, a banda del Retaule, el Pessebre Vivent d’Engordany i l’espectacle ‘Bandera de Catalunya’, a Bellcaire d’Empordà. Va publicar diversos llibres de poesia, teatre i assaig. El 1990 va ser condecorat amb la Creu de Sant Jordi. Esteve Albert va morir a Andorra la Vella el 1995.
