L’Arquebisbe d’Urgell Joan-Enric Vives, a l’església parroquial de Sta. Maria Assumpta d’Agramunt, va presidir el dia 5 de novembre la missa exequial per les 4 víctimes de la riada de la matinada del dia 3, a la Residència d’avis «Ribera del Sió». Estaven de cos present Josefa (Bepeta) Ingla i Salomé Guixé, i es va pregar també per Teresa Farré i Maria Bernaus que van morir en aquella tràgica nit. Les acompanyaven les seves apenades famílies, els responsables de la Residència d’avis i personal treballador, així com l’Alcalde d’Agramunt, i altres autoritats, el Delegat del Govern a Lleida, subdelegada del Govern central, i altres Alcaldes i Diputats, amb una gran quantitat de fidels. També concelebraven el Rector, el Vicari general i Arxiprest, així com altres preveres i diaca vinculats a Agramunt.
Han estat dies de molt de dolor, que l’arquebisbe subratllà i demanà que miréssim la Creu de Jesús, signe universal d’amor i de redempció. Jesús ens ha salvat amb el seu amor que ha destruït la mort. I ha demanat que segons la Lectura feta del llibre de les Lamentacions, estiguem agraïts per la crida de Déu i guardem silenci «esperant la salvació». Com el gra de blat, deia l’Evangeli de Joan proclamat a la celebració, ja que perdre la vida, donar-la per amor, és entrar en la Vida per sempre, en la companyia dels sants.
I anà desgranant una pregària a la Mare de Déu del Socors, molt venerada a Agramunt, per les quatre difuntes, pel seu repòs etern; pel consol i l’esperança de les famílies; pel consol per als avis espantats i pel personal de la Residència Ribera del Sió; per la unió de tots davant aquesta tràgica inundació. Tot el poble d’Agramunt hem d’agrair tots els qui amb el nostre Alcalde al davant van treballar i arriscar heroicament per salvar les persones i els béns. Cal agrair tanta solidaritat que aquests dies s’ha viscut entre nosaltres; i així hem de continuar.
I demanà també l’Arquebisbe que ara es fes respectuós silenci, evitant les crítiques fàcils, per respectar el dol de les famílies, sense conjectures, per més que tots demanem que s’esclareixin bé els fets i es revisin les responsabilitats, perquè no ens tornin a passar aquestes desgràcies en el futur.
I acabà demanant a la Mare de Déu dels Socors que els avis i les persones grans siguin estimades i respectades en les seves febleses i necessitats arreu del món, ja que ells són les tradicions vives, i les arrels de les famílies. La societat s’ha de bolcar en els ancians, els nous pobres d’avui, sobretot molt necessitats d’amor i de companyia.