La Nativitat de la Mare de Déu és la festa de la Patrona, sota l’advocació de Núria de tot el nostre Bisbat d’Urgell. I amb l’advocació de Meritxell se la venera com a Patrona del Principat d’Andorra, i és la Diada Nacional del país pirinenc.
A tot el Bisbat s’ha celebrat amb molta alegria aquesta Solemnitat de la Nativitat de la Mare de Déu, i en especial als Santuaris de la M. de Déu de Núria (Queralbs) i el de Meritxell (Canillo), ambdós declarats basíliques menors fa un any.
El Sant Pare Francesc va enviar, a través del Nunci Mons. Renzo Fratini, un missatge de felicitació al Copríncep i al país andorrà que diu:
“En el dia en què el Principat d’Andorra celebra la seva Festa Nacional, manifesto a la Vostra Excel·lència la meva felicitació, que acompanyo amb la meva pregària al Senyor per tots els fills i filles d’aquestes estimades terres andorranes, perquè en la recerca del bé comú, avancin per les sendes d’un creixent progrés espiritual i social, en pacífica convivència.
Francesc”.
I a la Festa de Meritxell, el Copríncep i Arquebisbe va pronunciar aquesta homilia:
Extractes de l’Homilia de l’Arquebisbe i Copríncep a la Basílica-Santuari de la Mare de Déu de Meritxell, el 8 setembre 2015.
“Avui celebrem la festa nacional del nostre estimat país, i ho fem al Santuari de la nostra Patrona, la Mare de Déu de Meritxell, declarat ara fa un any, Basílica, és a dir església molt unida al Papa Francesc. Volem segui els seus ensenyaments i la seva exemplaritat en tants camps de la fe, però també en la nostra vida social, econòmica, caritativa.
Hem proclamat les lectures de la missa de la Nativitat de la Mare de Déu, en el dia que neix la llum que albira ja la claror del qui és La Llum del món, que ve a il·luminar tots els homes i dones, de tots els temps, perquè coneguin que Déu els estima, ja que és l’Amor, i és la font viva de tot amor. Només l’amor fa feliç; i és etern, dura per sempre, traspassa les fronteres de la mort.
Se’ns ha promès a l’Evangeli que “la Verge tindrà un fill i li posaràs Emmanuel, que vol dir Déu és amb nosaltres”. I podem estar segurs que Déu habita entre nosaltres, sempre ens acompanya, mai no ens deixa. En Jesús, acollit i regalat per la Mare de Déu de Meritxell, a tots els devots i pelegrins, Déu ens ha visitat i ens ha redimit.
Portem-li, a la nostra Mare, un any més, al seu Santuari, els neguits i les esperances, les alegries i les necessitats de totes les llars andorranes, de totes les famílies; i dels infants i joves, ben especialment. Necessitem que s’obrin a la fe i a les tradicions del país, que siguin responsables i acollidors dels grans valors que fan la vida digna i lliure. Necessitem que la misericòrdia de Déu arribi a tots els qui necessiten trobar esperança, i una escletxa de llum en els seus sofriments.
Com Maria, fem en tot la voluntat de Déu, i Ella ens protegirà i acompanyarà sempre. Demanem aquesta protecció per a Andorra, pels qui van resultar elegits Consellers del Consell general, en les eleccions al mes de març, per la seva saviesa i pel seu encert en les coses que afecten a tots. I que sostingui els qui resultaran elegits a les eleccions Comunals del proper desembre.
Tenim molts reptes com a país, i hem de demostrar que els afrontem amb unió i fraternitat, agermanats perquè tenim una mateixa Mare. Comprometem-nos avui a no ser corruptes i cobdiciosos, sinó transparents i responsables en tots els camps de la vida. En moments d’incertesa, quan els problemes ens podrien aclaparar, acudim a la nostra Protectora, perquè des de Meritxell ens allargui la seva mà misericordiosa, i ens refaci amb l’amor que brolla del seu Cor Immaculat.
El papa Francesc va fer diumenge una crida «a les parròquies, a les comunitats religioses, als monestirs i als santuaris de tot Europa» perquè acullin «una família de refugiats». Durant el rés de l’Àngelus a la plaça de Sant Pere, va suplicar: «Em dirigeixo als meus germans bisbes d’Europa, veritables pastors, perquè en les seves diòcesis atenguin la meva crida, recordant que Misericòrdia és el segon nom de l’Amor. Ja que, «tot allò que fèieu a un sol dels meus germans més petits, m’ho heu fet a Mi», deia Jesús. Aquesta crida ens apressa. Amb els sacerdots del Principat i de tota la nostra Diòcesi, i amb Càritas Andorrana i Càritas d’Urgell, amb la cooperació del Govern, dels Comuns i dels particulars, ens proposem canalitzar l’anhel d’ajudar que hi ha en tants i tants andorrans sensibles i generosos. Per això volem començar amb una capta, per després veure què i com podem ser realment concrets en la caritat, i eficaços. Potser molts refugiats preferiran anar on tenen parents o gent que parla la seva llengua i practica la seva religió musulmana o cristiana, emigrants amb anterioritat. Ajudem-los llavors amb béns i diners. Ens proposem d’estar al costat d’aquestes persones i del seu patiment i per això farem una campanya de recollida de fons que es destinaran en una primera fase a cobrir les necessitats de la crida que ha fet Càritas Europa, que coordina l’acollida als refugiats principalment a Grècia, Macedònia i Sèrbia, llocs de rebuda que estan superats per l’allau de refugiats. I, en una segona fase, també preparar la futura acollida de refugiats al nostre país i al territori del Bisbat.
«Davant la tragèdia de desenes de milers de pròfugs que fugen de la guerra i de la fam, diu el Papa, l’Evangeli ens crida a atendre els més petits i abandonats. Cal donar-los, «una esperança concreta. No només dir-los: «Ànim, paciència…!». L’esperança és combativa, amb la tenacitat de qui es dirigeix a una meta segura».
La Verge Maria amb Sant Josep i l’Infant Jesús, que foren perseguits i s’hagueren de refugiar a Egipte, on els acolliren, ens ajudin que siguem també nosaltres acollidors.
“Sigueu misericordiosos com el vostre Pare del cel és misericordiós” diu el lema de l’any de la Misericòrdia que el Papa Francesc ha convocat per al 2016. Ja podem començar a practicar la misericòrdia en les obres, amb les persones amb qui tinguem coses pendents, perdonar-nos i recomençar. I amb els pobres i en especial amb els refugiats que truquen a la nostra porta, i hem de ser capaços d’obrir-los el cor i la llar, amb ajudes, segons les possibilitats de cada país, i de cada família.
* * *
Que la Mare de Meritxell, atorgui al Poble Andorrà la saviesa i l’audàcia per enfocar el present i el futur del país amb confiança i responsabilitat.”
