Festa de la M. de Déu de Canòlich a St. Julià de Lòria

La festa de la Mare de Déu de Canòlich, Patrona de Sant Julià de Lòria, es va dur a terme aquest dissabte 26 de maig amb una nodrida assistència de fidels i pelegrins que van pujar com cada any al seu Santuari, situat a les muntanyes del terme de Sant Julià de Lòria (Principat d’Andorra). En solitari o bé en grups, centenars de feligresos, van pujar pel camí o la carretera des de primera hora del matí, per arribar al Santuari i posar les seves tristeses i goigs, les persones estimades, als peus de la Mare de Déu de Canòlich.  A les vuit del matí, es va fer la tradicional aviada de coets alhora que començava la primera de les 3 Misses que van tenir lloc durant la Jornada.

L’Eucaristia solemne del migdia fou presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep episcopal, Mons. Joan-Enric Vives, acompanyat del Rector de St. Julià de Lòria, Mn. Josep Chisvert; el Rector de La Massana, Mn. Lluís Eduard Salinas; el sacerdot portuguès, encarregat de l’atenció a la comunitat portuguesa del Principat d’Andorra P. Albano Fraga Teixeira; i Mn. David Codina. Hi van assistir les M.I. Autoritats del Principat d’Andorra, encapçalades pel Cap de Govern, M.I. Sr. Antoni Martí i els Hbles. Srs. Cònsols de la Parròquia de St. Julià de Lòria, Josep Miquel Vila Bastida i Julià Call Reig, així com el Ministre de Sanitat del Govern d’Andorra i altres Consellers de Comú de St. Julià de Lòria i Consellers generals.

A la seva homilia Mons. Vives destacà el valor de la tradició entesa com el conjunt de coneixements, costums i creences que es transmeten de generació en generació, per considerar-se d’alt valor per a la pròpia cultura. L’Arquebisbe subratllà el valor de pujar en massa, any rere any, amb esforç, a pelegrinar al Santuari de Canòlich, així com Maria se n’anà decididament a la muntanya a visitar la seva parenta Elisabet, joiosa i plena de caritat. Destacà la importància de la tradició que evoca la idea de transmetre a les noves generacions alguna cosa del passat que al present és rebuda com una herència i que serà transmesa a les generacions que vindran amb responsabilitat. La persona o les persones que la reben tenen també un paper actiu, ja que no la rebutgen sinó que l’hi donen un valor, l’accepten i l’hi reconeixen el caràcter de “tradició”. És a dir, que el que es transmet és cultural i subjectiu. Per això Mons. Vives animà a transmetre a les noves generacions les arrels andorranes, especialment la fe catòlica, que des de segles ha amarat el Principat d’Andorra. Perquè sigui tradició cal també que perduri. Una tradició, en aquest paper d’herència del passat, consolida el vincle comunitari o la identitat d’un grup d’individus al llarg del temps. Per això, una tradició no només s’inscriu en una societat i cultura, en un grup de població, sinó també en un període de temps, una temporalitat, un esdevenir. En aquest sentit, l’Arquebisbe, subratllà com el Principat d’Andorra, ve d’una llarga tradició, que ara es vol obrir als nous temps, però que al mateix temps, ha de tenir sempre en compte la seva pròpia idiosincràsia ja que, malgrat ser un país petit, és una gran nació. Mons. Vives animà a estimar la pròpia tradició, que forma un conjunt indestriable on la fe cristiana hi té un paper preponderant, a ensenyar-la a les generacions joves perquè la puguin assimilar, viure i transformar. Finalment, l’Arquebisbe posà sota la protecció de la Verge de Canòlich, tot el Principat d’Andorra i glossà les virtuts de Maria: la Mare de misericòrdia a qui hem d’acudir tots els qui estem en perill o temptats; la Mare de família, a qui va encomanar totes les famílies del Principat i la vida, des de la seva concepció fins a la seva mort natural; la Mare que va estar al costat de Jesús a la creu, a qui va encomanar tots els qui s’uneixen a la creu del Senyor, especialment els malalts, els vulnerables, etc.; la Mare reina del cel a qui va encomanar especialment tots els difunts.

Un dinar de germanor amb les Autoritats i els preveres clogué el joiós Aplec de la Mare de Déu de Canòlich.