Els Bisbes d’Europa, Amèrica del Nord i Sud-Àfrica que formen part de la Coordinadora de les Conferències Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa han visitat diumenge 10 de gener, la comunitat cristiana de Beit Jala i han celebrat la missa en la parròquia de l’Anunciació, plena de gom a gom de fidels.
Al matí, a quarts de nou, han pogut visitar la Vall de Cremisan, a l’ indret de Beir Onah, per veure l’impacte del mur que ha construït Israel en el territori.
Les famílies cristianes van explicar al vespre de dissabte dia 9 als bisbes de la coordinadora com els afecta la pèrdua de les seves terres com a conseqüència de l’expropiació de les propietats per part d’Israel i la construcció del mur de separació a la Vall de Cremisan.
Aquesta pèrdua és determinant per a moltes famílies, ja que les terres suposen el mitjà de vida i es veu en una situació crítica. Les pregàries, que s’estan celebrant des de l’any 2011, les pressions internacionals i de la mateixa Coordinadora i les demandes reiterades no han aconseguit aturar la construcció del mur. Beit Jala és una de les ciutats palestines més antigues, a les faldes d’una muntanya d’oliveres centenàries, vinyes i arbres fruiters, a dos quilòmetres de Betlem.
Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, que forma part d’aquesta coordinadora en qualitat de representant de la Conferencia Episcopal Española, ha explicat al final de la visita del matí: “els bisbes de quinze conferències episcopals que estem a Betlem hem pogut veure aquest matí i des d’ahir a la tarda la situació de Cremisan. L’exèrcit i la policia d’Israel defensen unes terres al·legant qüestions de seguretat, que pretenen els palestins. Hem pogut pregar, estar junts, i veure la pressió dura contra els habitants que fa l’exèrcit israelià. És una qüestió d’injustícia, que clama al cel, perquè no és tant per seguretat, sinó més aviat per poder tenir una ampliació dels territoris ocupats. Uns territoris que ara, amb el mur, passarien a la Jerusalem israeliana”.
“També hem pogut celebrar la missa a Beit Jala, on hi ha el seminari diocesà i una parròquia. Ha estat una joia viure-ho perquè hi havia tota la comunitat: els cants, la gent jove, les famílies… que després hem pogut saludar i parlar. Ens han ofert cafè i pastes. Ha estat molt interessant perquè ells senten la necessitat del suport. Tanta gent m’ha dit: «Pregueu per la pau! A veure si amb vosaltres es pot fer un esforç per la pau en aquesta terra». Jo he respost que ho farem, que pregarem, però que alhora també mirarem de fer pressió davant de tots aquells governs a l’exterior i dels dos contendents, que aquí podrien i han d’aportar un treball pacient de pau».
A la missa que els bisbes han concelebrat a la parròquia de l’Anunciació a Beit Jala, compartint la pregària amb els cristians de la comunitat, han pogut saludar-los a la sortida, personalment.
A la tarda viatjaran per arribar a Amman, en la visita a Jordània, un dels objectius d’aquest viatge de suport, on hi ha acollits els refugiats que s’han vist forçats a abandonar les seves llars com a resultat del conflicte bèl.lic actual entre Síria i Iraq. Diumenge mateix es preveu una trobada amb l’església local de Jordània per conèixer la situació.
Com ha recordat Mons. Vives, la trobada comença a Jordània perquè s’hi viu amb equilibris, “és un país petit que ha hagut de rebre un milió i mig de refugiats, i veu els límits de la seva capacitat d’acollida. Ara és la ONU, els paisos rics d’occident, som nosaltres, les persones que se sentin cridades, els que hem d’ajudar”. La major part dels refugiats provenen de Síria.
La Coordinadora de les Conferències Episcopals d’Europa, Amèrica del Nord i Sud-Àfrica té com a objectiu el pelegrinatge, la pregària i la pressió. No té com a objectiu recaptació de fons econòmics o la construcció de projectes, malgrat que una considerable inversió per al desenvolupament i el creixement dels pelegrinatges són conseqüència directa de la visita dels bisbes. La pregària és l’ànima de la reunió anual, amb la celebració diària de l’Eucaristía, sovint en diferents ritus, i la celebració en comú de la pregària de la Litúrgia de les Hores.
