El monjo de Montserrat, P. Bernabé Dalmau, va pronunciar el passat 21 de setembre a Ivars d’Urgell una conferència sobre la figura i l’obra del que havia estat germà seu de Comunitat, el Pare Ireneu Segarra i Malla, que dirigí l’Escolania de Montserrat durant més de quaranta anys. L’acte s’emmarcava dins de la programació de l’any P. Ireneu Segarra que l’Ajuntament d’Ivars va programar amb motiu del centenari del seu naixement el 30 de setembre de 1917.
El pare Bernabé va fer un repàs de la vida de l’il·lustre ivarsenc des de la seva infància, quan amb l’ajuda i consells del seu germà gran Josep i del vicari de la parròquia, Angel Pujol, va arribar per primera vegada al monestir de la muntanya, l’any 1926.
Precisament el primer monjo que el P. Bernabé va conèixer va ser el P.Ireneu, que llavors començava a dirigir l’Escolania. Va narrar que fou escollit bisbetó i que durant la guerra, després d’estar amagat un any a Barcelona, va poder anar a Bèlgica, a dos monestirs -un de való i un de Flandes- que van ser importantíssims en la seva formació, tant cultural com religiosa.
Retornat a Catalunya, primer va ser Prefecte dels escolans i després el seu director i va transformar l’Escolania, tot intentant seguir les indicacions de l’abat Escarré, que li va demanar que havia de fer de l’Escolania el millor grup del món de nens cantors. El pare Ireneu anava cada setmana a Barcelona a perfeccionar el seu bagatge musical amb bons mestres i fins i tot va estar un any aprenent a Paris, que va aprofitar per relacionar-se amb grans professionals, visitant també a Viena als petits cantaires de la capital austríaca i el cor de Ratisbona, que dirigia Ratzinger, germà de Benet XVI.
El conferenciant explicà algunes anècdotes, com aquella vegada que l’abat Escarré els va cridar a ell i al P. Gregori Estrada -les dues eminències musicals que hi havia a Montserrat- perquè li exposessin el seu parer sobre el futur de l’Escolania. Llavors, el P. Estrada va defensar la concepció antiga d’una escolania formada només per 12 nens, mentre que el P. Ireneu defensava que continuessin amb una quarantena, o més; finalment, el pare abat va donar la raó al monjo ivarsenc.
També va fer esment de la vesant de pedagog, amb els seus manuals inèdits per aquell temps, i dels discos enregistrats i els viatges per tot el món que va fer amb l’Escolania, fins a situar-la al gran nivell en què es troba avui. Per tot això, se li va retre homenatge al Palau de la Música quan es va jubilar i la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.
En el terreny personal, el P. Bernabé explicà que el pare Ireneu era “un molt bon monjo, però sense ganes de tenir responsabilitats de govern dins del monestir, que practicava l’obediència, el treball, la humilitat i la senzillesa, i que els seus alumnes li van tenir sempre molt de respecte i gens de por”.
Els actes del Centenari inclouen també el proper diumenge 30 de setembre, dia en què el P. Ireneu hauria complert 101 anys, amb el descobriment d’una placa a la casa on va néixer l’il·lustre monjo ivarsenc, acte que presidiran l’alcaldessa de la Vila, Montse Coma, acompanyada de l’arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, que prèviament celebrarà una missa d’acció de gràcies a la parròquia, i dels familiars, així com veïns i veïnes del poble.
Per cloure l’any del Centenari, el divendres 5 d’octubre l’Escolania de Montserrat oferirà un concert a la Sala, sota la direcció d’en Llorenç Castelló, un concert que ha despertat un gran interès tant en la població com als pobles de l’entorn.
