Ha sido una celebración aparentemente diferente, pero al mismo tiempo tan arraigada y viva en el corazón de los andorranos como lo ha sido siempre. Las medidas para prevenir la propagación de la pandemia han obligado a restringir el número de personas que han podido asistir a la solemne Eucaristía presidida por el Nuncio Apostólico en Andorra, Mons. Bernadito C. Auza, en el Santuario Basílica de Meritxell; pero las muestras de devoción de los peregrinos han sido tan intensas y constantes como es habitual en esta fecha tan señalada, y han puesto de manifiesto un año más la veracidad de la letra del «Ave a la Virgen de Meritxell»: «Els cors s’agermanen / al vostre caliu; / cims i valls aclamen / l’amor d’aquest niu«.
Al llegar al Santuario Basílica, Mons. Auza y el Arzobispo Joan-Enric fueron recibidos por la Síndica General de los Valles, M. I. Sra. Roser Suñé; el Jefe de Gobierno, M. I. Sr. Xavier Espot; el Representante personal del Copríncipe, Mn. Josep Maria Mauri; el Arcipreste de los Valles, Mn. Ramon Sàrries; y el nuevo Embajador de Francia en Andorra, Excmo. Sr. Jean-Claude Tribolet, en el que ha sido su primer acto oficial después de entregar sus credenciales al Copríncipe Episcopal apenas ayer.
Precisamente los versos y la música del «Ave a la Virgen de Meritxell», interpretados por el Coro de los Petits Cantors d’Andorra bajo la dirección de Catherine Metayer, han acompañado la entrada en procesión de los sacerdotes de las Parroquias de Andorra y del Arzobispo Joan-Enric, concelebrantes con Mons. Auza de la Eucaristía en honor de la Patrona de Andorra. En el interior del templo ya estaban los representantes de las principales instituciones del país, entre los cuales el Presidente del Tribunal Constitucional de Andorra, M. I. Sr. Josep Delfí Guàrdia Canela, para quien también era su primer acto oficial tras asumir el cargo. También había unas setenta personas (10 por Parroquia) en representación del pueblo fiel de Andorra.
Al principio de la celebración, Mons. Vives dirigió unas palabras de bienvenida al Nuncio Apostólico, en las que, entre otras cosas, le expresó la alegría y el agradecimiento por su presencia, que fortalece «los lazos antiquísimos» entre el Principado de Andorra y la Santa Sede, que siempre ha protegido este país nuestro de fuertes y profundas raíces cristianas. También tuvo un recuerdo para las personas que más han sufrido la crisis sanitaria y por los que han aportado su esfuerzo para ayudar a todos, pero especialmente a los más débiles, a superar las consecuencias de la pandemia.
En la homilía, Mons. Auza alentó a los andorranos a preservar los valores cristianos en los que se fundamenta la identidad del Principado, como el respeto a la persona humana, el sentido profundo de la libertad y la justicia, la valoración de la institución familiar y el respeto de la vida humana. Y destacó como «precisamente la fiesta de hoy nos recuerda cómo es tan importante, para conseguir un progreso auténtico, la armonía entre los bienes que necesitamos para facilitar nuestra vida en la tierra, junto con aquellos valores espirituales que son los que afectan más profundamente la dignidad del hombre creado a imagen y semejanza de Dios».
Y glosando las lecturas proclamadas, destacó asimismo cómo «en el día gozoso del Nacimiento de María, todos somos invitados a volver la mirada hacia esta Reina de misericordia para que, inspirándose en los sentimientos de su Corazón, sigamos el camino glorificando el Señor con nuestra vida. Maria inspira los buenos ideales de una vida que, superándose a sí misma, camina en constante progreso, madurando en el amor al Señor, sirviendo a los hermanos, y esforzándose por colaborar con los planes de Dios en las cosas de cada día, en la búsqueda sincera de la voluntad de Dios aceptada de manera activa y positiva».
La celebración continuó con la Liturgia de la Eucaristía y el Rito de la Comunión, y, en el momento de la despedida, el Arzobispo Joan-Enric quiso agradecer nuevamente la presencia del Nuncio y de las personas que pudieron participar activamente de la misa, así como las que la siguieron a través de la radio y la televisión públicas de Andorra. Y tuvo también unas palabras de recuerdo y de cónsul para las personas que pasan más dificultades en este trance que representa para muchas familias la situación actual, y especialmente para los ancianos y las personas que viven en soledad.
A continuación, la celebración finalizó con la interpretación del himno nacional de Andorra y los Gozos a la Virgen de Meritxell a cargo del coro de los Pequeños Cantores de Andorra.
Transcribimos a continuación el texto de la homilía de Mons. Bernadito C. Auza:
HOMILIA DE S.E.R. MONS. BERNARDITO C. AUZA AL SANTUARI BASÍLICA DE LA MARE DE DÉU DE MERITXELL.
NATIVITAT DE NOSTRA SENYORA
Excel·lència Reverendíssima Mons. Joan Enric Vives i Sicília,
Sacerdots concelebrants,
Molt Il·lustres autoritats,
Germans tots en Crist,
Després d’haver presentat les Cartes que m’acrediten com a Representant del Sant Pare a Andorra, el dia d’ahir -acte diferit en el temps aquests mesos a causa de la pandèmia- m’uneixo ara amb molt de gust a tots els Andorrans per celebrar la solemnitat del Natalici de la Mare de Déu, sota l’advocació de Meritxell, celestial patrona d’aquest Principat.
Expresso el meu agraïment a Sa Excel·lència l’Arquebisbe-Bisbe d’Urgell i Copríncep d’aquest Principat, per la invitació que m’ha fet. Amb el seu oferiment, em fa sentir el goig de trobar-los a Vostès al costat de la Mare de Déu de Meritxell, acollint la providencial ocasió per la meva part d’encomanar a la Mare de Déu, la missió que el Sant Pare m’ha confiat a Andorra. Tot ho poso en les seves mans de Mare.
A Vostès, aquí presents, i a través de Vostès a tots els Andorrans, que lamenten aquest any no poder estar aquí presents a causa de la pandèmia, una salutació cordial en nom del Sant Pare.
Aprecio les línies engegades al Principat, objectius i metes procurats per al desenvolupament de la vostra societat, amb la col·laboració de tots. Especialment valoro que la identitat pròpia del Principat no es comprèn si es desvincula de les seves arrels cristianes. El seu reconeixement, ha d’impulsar a mantenir-les preservant els valors que les van gestar, i que les segueixen informant, encoratjant el respecte a la persona humana, el sentit profund de la llibertat i la justícia, la valoració de la institució familiar i el respecte de la vida humana.
Nostre Senyor Jesucrist ens ensenya que tota llei està continguda en l’amor a Déu i al pròxim per amor de Déu. Estimem al nostre pròxim perquè és imatge de Déu, com nosaltres mateixos, amb una voluntat igualment lliure, amb iguals drets i destinats a la vida eterna. Respectar la seva llei, glorifica Déu, i és ocasió de bé per a nosaltres i per al pròxim. Precisament la festa d’avui ens recorda que n’és d’important, per a aconseguir un progrés autèntic, l’harmonia entre els béns que necessitem per facilitar la nostra vida a la terra, juntament amb aquells valors espirituals que són els que afecten més profundament la dignitat de l’home creat a imatge i semblança de Déu.
En la festa de la Nativitat de Maria, nosaltres commemorem un esdeveniment salvífic en què “la Verge està estretament vinculada al seu Fill” com “esperança de tot el món i aurora de la salvació” (Pau VI, Marialis Cultus, 7). En aquesta festa contemplem que Déu intervé escollint i preparant una Mare digna d’Ell.
Tot l’Antic Testament convergeix fins el moment de l’encarnació del Fill de Déu, i en aquest punt comença el Nou Testament. En aquesta plenitud s’insereix Maria, “representant” el trànsit del símbol i la figura de l’Antic Testament a la realitat de la salvació que és el Nou. En Maria, doncs, brilla anticipadament la gràcia del seu Fill, que ens eleva a la participació de la vida divina, i el do que ens cura i purifica del pecat, concedint-nos la llibertat com a fills de Déu. A això es referia la veu profètica de Miquees, a la primera lectura, quan, als subjectes a l’imperi de l’esclavitud del pecat, els dóna per senyal: “Els tindrà abandonats fins que la mare haurà tingut un fill; aleshores la resta de germans tornarà”. Amb el naixement de Santa Maria, Déu va crear “un altre món de nou origen… i així a nosaltres, certament ja regenerats pel diví naixement del baptisme, oferir-nos una vida lliure i apartada de tota servitud” (Sant Andreu de Cretas. VII-VIII. Sermó 1 de la Nativitat de Maria: PG 97, 810 ss).
La festa del naixement de Maria inaugura, doncs, a la terra el món de la gràcia i de la santedat. Maria concebuda sense pecat, Aurora de la salvació, ens porta avui el resplendor de la Llum que és Crist, el seu Fill. És, doncs, el Naixement de Maria un esdeveniment de salvació per a tots. En Maria neix un món nou, perquè en Ella es fa realitat present la llum de Crist, que ve a salvar-nos.
Germans, en el dia joiós del Naixement de Maria, tots som convidats a girar els ulls envers aquesta Reina de misericòrdia perquè, inspirant-nos en els sentiments del seu Cor, seguim el camí glorificant el Senyor amb la nostra vida. Maria, inspira els bons ideals d’una vida que, superant-se a si mateixa, camina en constant progrés, madurant en l’amor al Senyor, servint els germans, i esforçant-se per col·laborar amb els plans de Déu en les coses de cada dia, en la recerca sincera de la voluntat de Déu acceptada de manera activa i positiva. És la millor manera d’estimar i ser feliç, sense buscar res més que la coherència fidel d’una vida que tot ho espera només de Déu.
Allí on habita Maria, en els cors que de veritat l’estimen, la disponibilitat envers el Senyor és audaç i valent, coherent i constant, sense deixar-se acovardir per les dificultats, per la por, pel què diran de mi, pel cansament o la inseguretat. Perquè la Mare de Crist ens fa sentir segurs, acollits i estimats. Vessa el consol als afligits, aconsella amb la seva llum els desencaminats, protegeix en els perills. Glorificada en el cel, les seves entranyes no poden deixar-la insensible a les alegries i tristeses dels homes. Sempre està al costat nostre, com una Mare que no pot deixar de socórrer els seus fills. El seu amor, ple de misericòrdia i bondat, és immensament gran i sempre està a punt per afavorir-nos.
Aquí, en aquest Santuari al qual el Sant Pare, el Papa Francesc, ha atorgat el títol de Basílica Menor [13/5/2014], i on des del llunyà segle XI acudeixen els andorrans portant els desitjos del seu cor, les seves preocupacions i esperances més íntimes, encomano, en aquesta Santa Missa, a la intercessió de Nostra Senyora de Meritxell, els bons desitjos dels qui la invoquen i veneren amb amor filial, amb un record particular per tots aquells que sofreixen en el seu cos o estan atribolats en el seu esperit. Per tots els andorrans, demano a la nostra Mare del Cel l’auxili de la seva caritat i l’amor del seu diví Fill Jesucrist, així com el bé d’Andorra. Que així sigui.
8 de setembre de 2020
https://youtu.be/O-cVp0J3Dd0
Más fotos aquí
https://youtu.be/fgIcLqvYRJw