El dijous, 26 de febrer, a la seu de la Conferència Episcopal Tarraconense, a Barcelona, ha tingut lloc la presentació de l’Informe de la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada) sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, amb els resultats de l’Enquesta sobre Integració i Necessitats Socials, 2013. L’acte ha estat presidit pel cardenal arquebisbe de Barcelona i responsable episcopal de Càritas Catalunya, Lluís Martínez Sistach, acompanyat de la Dra. Carme Borbonès, presidenta de Càritas Catalunya, del Sr. Francisco Lorenzo, coordinador d’Estudis, Comunicació, Sensibilització i Incidència de Càritas Espanyola, i del Dr. Àngel Belzunegui, director de la càtedra d’inclusió social de la Universitat Rovira i Virgili, de Tarragona.
Han estat presents a l’acte, els representants de les Càritas Diocesanes dels deu bisbats de la Tarraconense, entre ells alguns directors i delegats episcopals.
L’Informe FOESSA, elaborat per la Fundació del mateix nom, vinculada a Càritas Espanyola des de l’any 1965, estudia de forma periòdica i continuada la situació social d’Espanya. Els anteriors informes, publicats els anys 1967, 1970, 1975, 1980-83, 1994 i 2008, tractaven en conjunt la situació social a Espanya. L’actual informe, el setè, tracta a més, la situació social en les diferents comunitats autònomes espanyoles. Per això en l’acte d’avui, s’ha presentat en detall la part de l’informe corresponent a Catalunya.
El cardenal Lluís Martínez Sistach ha detallat les dades més rellevants de l’Informe i les ha resumides en deu idees força:
1.- Catalunya registra un risc de pobresa i d’exclusió social inferior a la mitjana d’Espanya. Ocupa el quart lloc en les taules d’estudi i la taxa de pobresa i exclusió afecta el 20% de la població. S’ha produït, però, un augment de llars que manifesten tenir dificultats per arribar a final de mes.
2.- S’ha produït també un increment de la desigualtat a Catalunya, amb una evolució inferior a la resta d’Espanya. Una desigualtat que ha crescut en un 5,4%, enfront al 8,6% d’Espanya, entre 2008-2012.
3.- El nucli central de la societat catalana, allò que es denomina integració plena, és ja una estricta minoria, solament un 33% de la població no resta afectada per cap indicador d’exclusió social. L’exclusió severa arriba al 9% de la població catalana, amb una incidència lleugerament inferior a la d’Espanya. És primordial oferir atenció d’urgència a 198.000 llars, en situació d’exclusió social severa.
4.- Els problemes d’exclusió que més afecten a la societat catalana són els relacionats amb el treball, la vivenda i la salut.
5.- A Catalunya, 4 de cada 10 persones resta afectada per situacions d’exclusió lligades a temes de treball.
6.- A Catalunya 1 de cada 10 persones viu allunyada dels espais de participació social i política. Hi ha una mostra clara de desafecció política.
7.- 3 de cada 10 persones, està afectada per factors d’exclusió residencial (accessibilitat i adequació –barreres arquitectòniques-, habitabilitat i estabilitat de la vivenda). L’11% de les llars ha de fer front a despeses excessives per mantenir la llar en condicions normals, la mateixa proporció que a la resta d’Espanya. Aquesta situació els aboca a una situació de pobresa.
8.- La xarxa social propera és intensa i plural, i és per a moltes famílies l’aixopluc que els acull davant les situacions de crisi. Les llars més vulnerables han acudit a l’atenció de Càritas, per davant dels serveis socials públics i d’altres entitats.
9.- L’exclusió social afecta majoritàriament a les famílies pobres, amb baixa taxa de treball i a les famílies amb fills petits i joves.
10.- El risc d’exclusió social es duplica entre la població a l’atur i entre aquella població ocupada amb treball a precari o intermitent. Aquest risc s’incrementa entre les persones menors de 18 anys.
Per part seva, el Sr. Francisco Lorenzo, coordinador de l’estudi, ha destacat que 2 de cada 3 persones en exclusió ja ho estaven abans de la crisi i que tenim un model de benestar dèbil. Som davant d’un fracàs del model. En totes les noves iniciatives que sorgeixen hi ha una clara aposta per allò comunitari. Som a temps de tenir una reacció col·lectiva que ens faci sortir de la crisi. L’atur de llarga durada deteriora les capacitats personals. El que es destrueix en època de crisi no es recupera de forma espontània en temps de bonança.
El Dr. Àngel Belzunegui, bon coneixedor de la realitat social catalana, ha manifestat que amb la crisi una part important d’ella s’ha empobrit amb la crisi i ha fet especial esment del fet que un 15% de les persones amb treball a Catalunya són pobres; la feina ja no blinda contra el risc de la pobresa. Així mateix, la pèrdua d’habitatge genera una major situació de fragilitat. Ens trobem davant d’un cercle perniciós que afecta cada vegada més persones. Hi ha també una pèrdua important de renda familiar agregada. Hem de canviar de paradigma i passar d’una economia de béns materials a una economia de béns relacionals.
La Dra. Borbonès ha moderat les distintes intervencions dels assistents, que han permès aprofundir en els diferents aspectes de l’informe, que s’adjunta en la versió catalana i espanyola al web www.tarraconense.cat.
