El santoral guarda per al dia 7 de març la devoció a dues màrtirs dels primers segles del cristianisme, santa Perpètua i santa Felicitat, executades a la ciutat de Cartago l’any 203 dC. I és en honor de santa Perpètua que té lloc un romiatge dels vilanovins a la seva ermita que està a uns 4 km del poble, dins d’una de les valls més boniques de la Noguera, dalt d’un turó hi ha l’esglesiola de finals del segle XVIII, en una zona ben habilitada per poder compartir i celebrar la festa, que és com un veritable vot del poble, ja que Vilanova de l’Aguda es volca en aquesta celebració, que anomenen popularment com la festa de la «santa».
Alguns fidels arriben com un veritable romiatge caminant pels petits camins del baix bosc que hi porten, passant per un lloc que té molta tradició que anomenen «el toll de la santa», un petit bassal que durant tot l’any hi ha aigua. A l’arribar l’indret de l’ermita les famílies es preparen a reviure el ritual de tradició i devoció que ha arribat de generació en generació. Al migdia el rector de la parròquia i sota una gran alzinera fa la benedicció del terme, l’aigua beneïda mulla els quatre punts cardinals i tot seguit la coca dolça que es repartirà al final de la missa. Una eucaristia que omple de fidels la petita capella dedicada a santa Perpètua, on es té un record per aquells que han mort en el darrer any. Acabada la celebració hi el canvi dels dos priors o majorals, amb un reconeixement pels darrers i un encoratjament pels nous, que agafen la tasca de cuidar-se de la festa i de tot allò que s’ha de fer.
El cant dels goigs tanca la celebració religiosa, un goigs que ressonen amb força i que la gent més gran del poble s’asseguren que es cantin sencers de principi a fi. Tot seguit sota l’alzinera que aixopluga la placeta de davant l’ermita té lloc la fotografia de família, com a record per a properes generacions de la fe i les tradicions religioses que no es volen perdre i perviuen. Enguany amb una vuitantena llarga de veïns, entre ells la presència del Martí, el vilanovenc més jove, amb els seus 2 mesos ja ha participat d’una tradició que podrà celebrar cada 7 de març i també cada 12 d’octubre quan es fa el segon aplec dedicat a la «santa». Com marca la tradició a l’acabar les famílies s’organitzen per taules i té lloc el dinar popular, on poden preparar un bon àpat amb la brasa que des de primera hora del matí es prepara per a oferir a la gent. El bon temps i la bona companyonia van allargar la festa fins ben entrada la tarda.
