Germans:
L’amor busca la presència de la persona estimada i Déu, que és amor, s’ha fet sempre present a la humanitat que estima. La gran dificultat per poder percebre la presència de Déu, rau en la incapacitat radical dels sentits i de la ment humana per a poder captar el ser infinit i incorpori, que és Déu.
Antigament, Déu, omplint del seu Esperit algunes persones triades especialment, com els profetes i els sants, va fer sentir sobrenaturalment i de forma especial la seva presència.
Més tard, quan ell va voler, va enviar el seu Fill fet home perquè, per mitjà de la seva humanitat, els qui el van conèixer poguessin veure en ell, per les seves paraules, estil de vida i miracles, la presència de Déu. Jesús mateix ho va dir: Qui em veu a mi, veu el meu Pare. (…) Jo i el meu Pare som una sola cosa.
La presència física de Jesús en el món es va acabar amb la seva resurrecció i pujada al cel, el dia de l’Ascensió. Encara que va prometre que no deixaria sols els seus i que estaria amb ells sempre, fins a la fi del món, ¿quina senyal tindrien els seus creients de la presència de Jesús entremig ells?
Llavors, Jesús va deixar aquell senyal necessari: prenent el pa, va dir: Aquest és el meu cos, i oferint la copa amb el vi, els digué: Aquest és el calze de la meva sang. Feu sempre això en memòria meva. Des d’aquell moment el pa i el vi consagrats en el ritual litúrgic de la Santa Missa, són el signe de la presència real de Jesús entre la comunitat dels creients. La presència és invisible, però són visibles el pa i el vi, i hem pogut sentir també les paraules de la consagració. Altrament dit: encara que no podem veure ni palpar la presència del Crist ressuscitat, tenim totes les garanties necessàries per a creure que la seva presència és real i vertadera.
La festivitat d’avui serveix per a recordar-nos aquella presència divina i celebrar-la. Avui, adorem i estimem Jesús, present entre nosaltres, que ens acompanya en el nostre itinerari cap a Déu Pare. Al final del nostre camí no ens faran falta sagraments ni signes de cap mena, perquè veurem Déu cara a cara, tal com és. Els sagraments són com l’alforja plena de provisions per al viatge.
Aprofitem-los ara i vivim plenament d’ells. Una bona manera, endemés de combregar, és fer la tradicional visita al Santíssim i viure la seva presència ben de prop, en el pensament i en el cor. Estar davant del Senyor i deixar-nos ajudar per ell seria la solució d’alguns dels nostres problemes, com l’estrès i la manca de pau interior.
Amb la processó d’aquesta tarda, volem significar que creiem en la presència de Jesús en tots els àmbits de la nostra vida: la llar, la família, el treball, l’estudi, la malaltia, els maldecaps. Posem-ho tot, avui, a les mans del Senyor, que visitarà els carrers de la nostra Parròquia i a tots i cadascun dels seus fidels.
