Germans meus i amics:
És tasca difícil aconseguir el reconeixement de la dignitat de la persona humana; és gairebé impossible que totes i cadascuna de les persones puguin exercir els seus drets bàsics i que es creï un clima favorable en la societat, perquè sigui satisfeta la necessitat profunda de realització personal, a que tots aspirem de manera irrenunciable.
Per avançar, si més no lentament, en aquest procés, ha estat necessària la intervenció de personatges històrics amb clarividència, voluntat i generositat. Podem esmentar entre ells a Cir, rei de Pèrsia que, en temps de l’exili dels hebreus, va signar a favor d’ells un edicte de llibertat, i els va assignar subvencions per a la reconstrucció de la seva pàtria. De manera semblant, en els nostres temps no podem menys que reconèixer i elogiar al Papa Juan Pablo II, per haver-se declarat, sense complexos, defensor dels drets de tots els homes i per haver ajudat eficaçment a la restauració de les llibertats democràtiques en l’Europa de l’Est i en l’Amèrica Llatina.
En aquesta mateixa línia la Bíblia està plena de personatges que, protegits per Déu, han estat els alliberadors del poble. La primera lectura ens parla avui de David que va mantenir la unitat del poble, durant el seu llarg regnat, i el va conduir a la llibertat i a la prosperitat. Li havia dit el Senyor: Tu pasturaràs Israel, el meu poble, seràs el seu sobirà. Ell ho va complir de tal manera que, promovent la unitat i la llibertat, va ser rei, com diu la Bíblia, segons el cor de Déu.
Tots aquells personatges, inclosos els bíblics, no són sinó ombra i figura de Crist, rei de l’univers; perquè per ell, el Pare, ens alliberà del poder de les tenebres i ens traspassà al Regne del seu fill estimat, en qui tenim el nostres rescat, el perdó dels nostres pecats. A Jesucrist, en efecte, el Pare li ha encomanat la missió de recapitular i reunir el món sencer i tots els homes per al designi diví de salvació, ja que, en l’inici mateix de la creació, com diu Sant Pau, per ell Déu volgué reconciliar-se tot l’univers, posant la pau en tot el que hi ha tant a la terra com al cel.
Allò que havia estat present en el pla de Déu, des de la creació, va voler acabar-ho per mitjà de la redempció, atès que el món, corromput per la seva pròpia culpa, necessitava ser salvat i alliberat del pecat, de tot mal i de tota esclavitud, per obra de Jesús: de la seva vida que passà fent el bé, de la seva mort acceptada per amor, i de la seva resurrecció.
L’evangeli ens dóna a entendre que la salvació ve del Crucificat: Déu reina per la creu del seu Fill. El rètol posat en la creu de Jesús deia: Jesús, el Rei dels jueus. I ell, que s’havia escapolit quan volien fer-lo rei temporal, en el procés, davant Pilat, va confessar: Sí, jo sóc rei. Després, pujat a la creu, va exercir sense demora el seu poder real d’alliberador, quan va respondre al lladre penedit: T’ho dic amb tota veritat: ‘Avui seràs amb mi al paradís.
El nostre món, angoixat per tants problemes, per tanta maldat i tantes servituds, no té cap més Rei en qui pugui emparar-se confiadament i de qui pugui esperar el perdó dels seus pecats i la salvació, fora de Jesús. Els grans personatges de la història poden donar petits passos a favor de la dignitat dels homes, però, només Jesús és el Rei que pot reconciliar tot l’univers amb el seu Pare. Aclamar Jesús com Rei nostre és confessar la nostra fe i la nostra confiança en ell i posar-nos en les seves mans per a entrar de debò en el designi universal de salvació.
