Germans:
Els Evangelis són una invitació en quatre versions a escoltar Jesús i seguir-lo, perquè ell es presenta com el Mestre de la nostra vida. I nosaltres, els batejats, particularment els practicants, som els qui hem dit SÍ a la invitació rebuda. Per primer cop ho vàrem fer en el baptisme i, repetidament tota la nostra vida per mitjà dels altres sagraments i de la nostra adhesió personal. Això fa que puguem dir que coneixem una mica Jesús; però només una mica i superficialment, sense que en tinguem un coneixement intern, profund, experimental.
El coneixement intern de Jesús no el podem aconseguir amb els nostres sols mitjans, ni que hi tinguem molt interès i molta traça, ni que tan sols ens dediquem amb molta diligència a llegir i a escoltar persones que ens saben parlar d’ell. Les paraules del mateix Jesús ho donen a entendre clarament. Ens va dir: Fora del Pare ningú no coneix veritablement el fill. Per arribar, doncs, a tenir ple coneixement de Jesús cal pregar i esperar que el Pare ens el reveli.
Tot i això, les lectures d’avui ens atansen al coneixement d’un estil i manera de ser de Jesús. La primera lectura, del profeta Zacaries, parlant del Messies que havia de venir, diu: El teu rei fa la seva entrada, es bo i salvador, muntat humilment en un ase, en un pollí, fill de somera. (…) Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu domini s’estendrà d’un mar a l’altre. Per aquesta profecia coneixem de Jesús la seva bondat i humilitat i sabem que ve a portar la pau al món i a salvar-lo. Sabem que es posarà al acostat del rectes de cor i els ajudarà a ser persones; sabem que protegirà els humils, els pobres i els qui passen tribulacions.
Ell mateix, a l’Evangeli, ens ha dit com es preocupa de nosaltres i ens acull si ens apropem a ell: Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar, deia als seus oients. Ens farà reposar de les preocupacions desproporcionades per les necessitats de la vida present, i dels ensenyaments de mestres orgullosos i autosuficients; o de doctrines humanes que volen fer de la nostra religió una càrrega. Si ens fem deixebles d’ell que es un mestre benèvol i humil de cor, trobarem el repòs que tant desitgem.
Si volem de debò ser deixebles seus, hem de procurar unes condicions prèvies que ens escurçaran el camí i ens el tornaran fàcil i atractiu. Les condicions més necessàries són: ésser senzills de cor i abandonar-nos del tot a les seves mans. Per contra, donar-nos-la de savis i entesos ens destorbaria perquè, a ells el Pare els amaga el camí.
Preguem i donem gràcies per la pau, el repòs i la felicitat a què Déu ens convida en la persona de Jesús.
