Germans:
No podem pas pensar que el nostre món estigui en una situació ideal: al tercer món, la immensa majoria passa fam, arreu del planeta molta gent és abatuda per malalties mortals, la confrontació d’interessos fa sorgir guerres fratricides a diferents llocs a l’hora.
Al món anomenat industrialitzat, moltes persones han perdut el nord -fruit, tot això d’ideologies absolutistes- i la nostra gent, esmaperduda, ha abandonat la referència a Déu i les pràctiques religioses; han posat tota la seva confiança en la tècnica i el diner -alguns també en el poder-. Un percentatge important i creixent de famílies estan desintegrades, i molts nens i adolescents pateixen la manca de referència al nucli familiar viu i estable. Molta gent funciona com una riuada sense control que no sap on va i, no pocs es submergeixen en sorolls eixordadors, o s’evadeixen al volant d’una màquina que corre desastradament.
Hem llegit a l’Evangeli: Jesús, en veure aquella multitud de gent, malmenada i desesperançada com ovelles sense pastor, se n’apiadà. Llavors Jesús cridà els apòstols i els encomanà que anessin a les ovelles perdudes del poble d’Israel, i els digué: Pel camí prediqueu que el Regne de Déu és a prop. Volent dir que hi ha preparat un projecte de Déu per remeiar aquesta situació.
El camí de restauració, per a la humanitat perduda, no és altre que tornar a girar la mirada cap a Déu, perquè ell ens pugui prendre sobre les seves ales igual que una àguila, tal com ho havia fet amb els hebreus maltractats a Egipte, i ens pugui portar cap a ell. Però l’estil de Déu no ha estat, ni serà mai, forçar la marxa de la humanitat, sinó respectar generosament la seva llibertat, tot invitant-la a prendre un nou camí que condueixi a l’alliberament i a la felicitat. Com diu el llibre de l’Èxode: Si vosaltres m’escolteu i observeu les condicions de la meva aliança, vosaltres sereu la meva possessió personal, (…) el meu reialme sacerdotal, la meva nació sagrada.
Aquest missatge de salvació, que està prou explícit en l’Antic Testament, es fa encara més evident amb la vinguda de Jesucrist. La seva presència entre nosaltres és la prova més clara que Déu no es queda indiferent davant el sofriment i la desorientació de l’home. Amb el fill, Déu ha fet do de tots els béns a aquells que el volen rebre, i ha tramés un missatge de compassió per a tots els qui el volen escoltar. En Jesús hi ha la nostra salvació i la nostra vida; però aquesta vida i salvació no ens serà mai imposada, sinó oferta generosament. Així d’important és la grandesa i el risc de la nostra llibertat.