Germans:
Hem escoltat a la primera lectura: Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant. Déu és sant per la seva bondat, per la seva excel·lència, per la seva glòria. Déu és sant perquè és absolutament positiu, sense que hi pugui haver en ell res de negatiu que maculi la seva divina i excelsa perfecció. Només Déu és sant: Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l’univers.
Tant és sant Déu, que santifica tot allò on es fa present. Santa és la muntanya del Sinaí, perquè allí Déu es comunicà a Moisès: Descalça’t que la terra que trepitges és santa. Sants són els temples, els objectes dedicats al culte que li estan consagrats amb ritus especials, i sant és el poble de Déu que ell s’ha escollit per heretat. Però, per damunt de totes les coses, és sant Jesús, a causa de la seva filiació divina i per la presència de l’Esperit de Déu en ell.
Confessem que tota santedat ve de Déu i que no hi ha cap més santedat que la seva, comunicada benèvolament a tota criatura que se li fa accessible. Fer-se accessible a Déu s’aconsegueix allunyant-se del mal i orientant la pròpia vida cap al bé. El llibre del Deuteronomi ens ha recomanat que no tinguem malícia a ningú, ni ens vengem, ni tinguem rancúnia, sinó que hem d’estimar els altres com a nosaltres mateixos. D’aquesta manera ens fem accessibles a Déu i deixem que ell ens santifiqui.
Entenem perfectament que, per aquest camí es pot arribar a ser sants i que d’alguna manera ja ho som, a la mesura que deixem que Déu sigui present en nosaltres. Sant Pau ens ha dit: ¿No sabeu que sou temple de Déu i que l’Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu, Déu li’n demanarà compte, perquè el temple de Déu és sagrat, i aquest temple sou vosaltres.
Només per la santedat que ens ve del Senyor podem viure les exigències que Jesús ens proposa en l’Evangeli d’avui, com és, no tornar-s’hi contra els qui ens fan mal, o conformar-se a que et tractin injustament o que t’imposin càrregues que no et pertoquen. O, encara menys podríem complir aquesta recomanació. Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen.
Per arribar aquí, podem entendre que, per la gràcia del seu do i de la seva presència, hi pot haver en nosaltres una santedat semblant a la de Déu: Així sereu fills del vostre Pare del cel; ell fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos. Si som bons amb la bondat de Déu, podrem estimar i perdonar com ell estima i perdona.
