Estimats germans:
La vida ideal de tota persona, la més reconfortant, la més feliç, és quan es viu amb netedat de cor, amb recta intenció, amb pensaments positius, quan mirem els altres com a iguals, quan valorem positivament llurs accions i procurem una relació atenta i cordial. Vivim satisfactòriament quan mantenim l’equilibri entre les necessitats del cos i les de l’esperit, entre l’atenció als béns necessaris de la terra i el desig del béns celestials. La vida perfecta té lloc quan posem Déu al centre de la nostra mirada i la seva presència misteriosa omple tots els nostres dies; quan els esdeveniments en els quals participem són vistos i acceptats en el pla salvífic del Senyor sobre nosaltres i sobre tot el món. Els dies de la nostra vida ens són donats per anar fent possible l’estat que hem acabat de descriure, per anar purificant les nostres intencions i maldant per corregir les conviccions i les actituds esbiaixades.
Mentrestant, encara descobrim que ens posem a nosaltres mateixos com a centre de l’univers, que ens encanta la nostra comoditat, que cerquem el plaer dels sentits abans que el goig de l’esperit, que ens desentenem fàcilment dels altres, aïllant-nos en el nostre castell ben protegit i resguardat. També observem que mirem Déu més com llunyà i prepotent que com a Pare i amic proper i salvador. L’actitud de llunyania de Déu la disfressem amb unes quantes pràctiques i ritus, sense que acabem d’obrir de bat a bat les portes i finestres del nostre castell a la presència benèfica del seu amor.
Per això, quan parlem de pecat, més que a culpes molt greus -al menys en la majoria dels casos- ens referim a la tebiesa esterilitzant que representa la manca de desig i d’interès pel món espiritual o de la pèrdua de relació amb Déu; la qual cosa constitueix com un estat de salut delicada que predisposa a totes les malalties, al temps que impossibilita el goig de viure amb plenitud.
Reconèixer el nostre estat humilment i amb confiança ens assembla a allò que hem escoltat a l’Evangeli: Es presenta a Jesús un leprós, s’agenolla i li diu: ‘Si voleu, em podeu purificar’. El resultat, en el nostre cas, serà semblant al que es va donar allí: Jesús, compadit, el tocà amb la mà i li digué ‘Si que ho vull: queda pur’. A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur.
El contacte personal i directe amb Jesús, en l’àmbit de la fe i l’amor, ens disposa a viure aquella recomanació de Sant Pau, a la carta d’avui: Quan mengeu o beveu , o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu.
