Germans:
Segurament ens ha agradat la recomanació que ens fa Jesús a l’Evangeli d’avui. Ens ha dit: Que els vostres cors s’asserenin. Es tracta d’una serenor com aquella que sentim quan estem lliures de preocupacions interiors i de pressions alienes. És la serenor que gaudim quan veiem el futur clar i positiu.
Allò que pretén Jesús quan ens convida a asserenar-nos, és fer llum sobre el nostre futur. No es tracta, però, del nostre futur immediat sobre, per exemple, la salut, l’èxit de l’empresa que tenim entre mans, o de la nostra relació amb la família i els amics. El futur que mira Jesús és el nostre destí final, el bon resultat del conjunt de la nostra vida, la nostra salvació transcendent.
Si pensem en el poc que duren i en el poc que valen les coses d’aquest món, que, endemés, estan sempre penjades d’un fil, entendrem millor que la nostra mirada hauria d’estar posada principalment en l’èxit final del nostre pelegrinatge. Orientar be la vida, saber on anem i confiar arribar-hi, és font de serenor i benestar, ja ara mateix. Justament, és el que ens proposa Jesús.
D’aquesta disposició interior se’n diu confiança. Viure en la confiança d’una cosa és posseir-la per endavant, és fruir-ne des del mateix moment en què confiem aconseguir-la. Per això Jesús ens diu: Que els vostres cors s’asserenin. Confieu en Déu, confieu també en mi. A la casa del meu Pare hi ha lloc per a tots.
Per anar a la casa del Pare hi ha un camí. Només un. Ens ho va dir ell mateix: Jo sóc el camí, la veritat i la vida: ningú no arriba al Pare si no hi va per mi. Jesús ha estat posat al davant de la humanitat sencera perquè faci possible i fàcil l’anada al Pare. La imatge del Bon Pastor del diumenge passat volia expressar la mateixa oferta: ell, el capdavanter; ell, el guia; ell, el camí. La seva promesa és ben clara i concreta: Tornaré i us prendré a casa meva perquè també vosaltres visqueu allà on jo estic.
I, com que Jesús és l’únic camí de salvació, per als qui no el volen conèixer ni seguir, ell s’ha convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure, en contra de la seva voluntat. Som conscients que el que estem comentant és un misteri i que l’hem de creure o no hi tindrem part. Tot el que fa referència a Déu i a la nostra relació amb ell va més enllà de la capacitat de tota reflexió humana; per més que és molt raonable assentir al misteri que ens ha estat revelat amb paraules i amb fets històrics admirables. La resurrecció de Jesús és el segell darrer i irrefutable del projecte salvador de Déu per a tota la humanitat.
