Germans:
Cada vegada escoltem més veus que ens criden. Totes aquestes veus ens volen convèncer perquè comprem, viatgem, ens divertim; ens demanen que ens apuntem a grups, que seguim una ideologia, que prenguem opcions polítiques o religioses. Són veus sorolloses que criden i a vegades eixorden, que prometen èxits i satisfaccions personals immediates.
Avui celebrem el dia de Jesús, el Bon Pastor. La veu del Pastor és suau i dolça. No promet, sinó que dóna. Dóna allò que ens fa més falta: la llibertat interior i la pau de l’esperit. Allò que el Bon Pastor ens proposa no són béns exteriors que s’esgoten amb el temps i es corrompen; ni ens ofereix tampoc l’afalac dels nostres sentits, que tenen una capacitat molt limitada de plaer perquè s’esmussen i es fastiguegen, sinó uns béns interiors que duren i ens perfeccionen. Els béns que ens ofereix Jesús, el Bon Pastor, s’implanten en el nostre cor i es tornen com un sortidor d’aigua viva, que apaga per sempre la set.
¿Per què no provem d’escoltar la seva veu i de distingir-la de totes les altres, que ens confonen i ens empobreixen? Ha dit l’Evangeli: Les ovelles reconeixen la seva veu (…), les fa sortir (…), camina al davant, i les ovelles el segueixen.
A nosaltres la veu de Jesús ens sona des de petits, però no és segur que l’hàgim coneguda i distingida suficientment de les altres veus que ens atabalen. Sentim la veu, però, potser, no ens hem trobat encara personalment amb el Pastor. No és suficient haver escoltat la veu. Fa falta, encara, haver-se trobat amb ell personalment, haver entrat per ell, de debò, en la cleda del seu ramat. Per això diu Jesús: Jo sóc la porta de les ovelles (…), els qui entrin passant per mi, se salvaran de tot perill, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges.
El veritable descobriment de Jesús no es pot fer només per mitjà d’uns ritus i pràctiques religioses. Consisteix en fer lloc en el més íntim del nostre cor a la persona de Jesús ressuscitat. És un tu a tu personal que es fa per la fe i l’amor amb aquell a qui Déu ha constituït Senyor i Messies. És allò que expressa la frase de Sant Pere: Tots vosaltres anàveu errants com un ramat que es dispersa, però ara heu tornat a aquell que és el vostre pastor i guardià. Ja estem en bon camí. Només ens falta fer un treball personal meditant les paraules del Bon Pastor i deixant-les germinar en la fe, l’esperança i l’amor. Trobar-se amb Jesús d‘aquesta manera, és trobar-se amb Déu.
